L'Alqueria d'Asnar (El Comtat)

Altrament conegut com El Ràfol Blanc, s'ubica sobre la vora dreta del Serpis, el qual travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de lledoners més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xops, aporta paratges com ara la font de la Pedra o el Ferrer on, aprofitant els jardins de l'antiga fàbrica de paper, s'ha instal·lat l'àrea recreativa del Tàlveg de Sant Raimon.

Alqueria musulmana, en el segle XVI pertanyia a la família Ferris, per la qual cosa apareix documentat com Alqueria de Ferris. A l'hora de l'expulsió dels moriscs hi havia 14 famílies d'ells, amb uns 63 habitants; la despoblació va fer que fins el 1626 no obtingués carta pobla atorgada per Josep Aznar, el qual va vendre el senyoriu, l'any 1686, al comte de Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç de Corella, qui el 1697 signa amb els veïns del poble, que ara duia l'afegit de Benavides, una concòrdia que modificava la carta pobla.

La seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar un augment poblacional. Les seues naus, actualment, alberguen diferents indústries, entre elles una fàbrica de paper.

Com en tants altres pobles del País hi ha diversos panells ceràmics de caire religiós. L'únic monument ressenyable és l'església de sant Miquel que té un curiós campanar de rajoletes de clara influència gaudiniana. També hi ha dos safarejos i el Museu Bambú i el Paper de l'Alqueria.

El dia del Corpus s'hi fan als carrers catifes de colors amb serrill, papers i flors, que donen gran colorit al poble. Per sant Miquel s'hi celebren Moros i Cristians amb Correfocs.

De la gastronomia la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de botifarra negra.