Picassent (L'Horta)

En el paratge natural de Millerola (on hi ha les pedreres d'on es tragué l'alabastre per a fer les figures de la façana del palau de Dos Aigües, de València) es troba el Clot de les tortugues, hui en dia convertit en lloc d'esplai. A més, hi ha els alts de la Guatleta, l'Almud i el Besori, entre altres, i l'avenc de l'Àguila, cavitat que presenta una boca semicircular de 3 m de llarg i a l'interior hi ha diversos pous que condueixen a galeries, una de les quals comunica amb la Cova de la Serp.

Al seu terme hi ha restes del Bronze valencià (Molló de l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'època romana (Mas dels Foressos); tant el poble com els llocs, actualment despoblats, de Millerola i Espioca van ser en el seu origen alqueries musulmanes; el 1237, Jaume I (1208-1276) va donar el lloc a Roderic Sabata, a qui va succeir el seu fill Eiximén. Restà despoblat de musulmans després del 1248 però, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor hagué d'admetre de bell nou a la població islàmica. Agnès Ximénez Sabata heretà el senyoriu i va transmetre-ho a son fill Ferran d'Aragó, bastard de Pere III (1240-1285), qui ho va vendre a Raimon Boïl el 1347; aquesta família senyorejà el lloc fins que el 1367 passà als Castellà que el 1451 compraren Espioca.

Raimon Castellà va vendre el senyoriu a Raimon Peixó l'any 1511. El 1611, després de l'expulsió dels moriscs, el senyor Pere Maça, duc de Mandas, atorga carta de població a nous pobladors, en la qual s'especifica l'obligació de residir al lloc cinc anys com a mínim, la reserva de jurisdicció, l'establiment de les regalies i la partició de fruits i ramats. Després de la guerra de Successió, adquirí la propietat el marquès de Dosaigües, qui va mantenir-la fins l'abolició dels senyorius, en 1814.

La totalitat de la superfície municipal està dedicada a l'agricultura, principal font econòmica. Fa unes dècades s'hi instal·la, front a la Torre Espioca, el Centre Penitenciari de Picassent que substituïa la Modelo de València.

El nucli urbà conserva algunes cases de la burgesia tarongera noucentista: la Casa Chanzá, la Casa Forriga de Tarassona, la Casa Fontavella, la Casa de la Cúpula (anomenada així per la peculiar mitja cúpula que presenta en la façana, just enfront de la Casa Fontavella), o la Casa dels Algepsers. Els principals monuments picassentins són:

• Castell Torre Espioca. Pertany a la tipologia d'edificis militars i torres defensives de l'arquitectura islàmica del segle XI. Recentment restaurada i posada a l'abast del públic.
• Església de Sant Cristòfol. Segle XVIII, restaurada posteriorment.
• Ermita de la Mare de Déu de la Vallivana. De 1738.
• Església de Venta Espioca.
• Ermita de la Miraculosa.
• El Mas de Reig, el Mas del Papa o la Masia Espioca, exemples de propietats burgeses.