Ribesalbes (La Plana Baixa)

El terme municipal és molt accidentat; la major altura és de 459,9 m i els paratges més rellevants són: el cim de la Roja , el riu Millars, el mirador de Miramar, el pantà de Sitjar, la font de Bruno i una bona xarxa de senders per la serra d'Espadà.

D'origen musulmà, fou donada per Jaume I (1208-1276), el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, totes tres llogarets d'Onda, a Guillem de Pau. El 1404 fou venuda al metge reial Doménec Ros d'Orsins, al que en 1438 Alfons V (1396-1458) li concedí la jurisdicció, la qual posseïren sons hereus Joan i Onofre. El 1513 es va atorgar la jurisdicció a Onda. A partir del segle XVII recaigué en Joan Coll i els seus successors, que l'ostentaren fins el segle XVIII. En data desconeguda es va convertir en baronia.

L'economia ribesalbera es basa en la ceràmica artística i la fabricació de taulells i paviments. La primera fàbrica la va fundar en Josep Ferrer, director de la fàbrica del Conde de Aranda de Alcora, l'any 1781.

El pintoresc nucli urbà s'estén pel vessant d'una muntanya a una altitud de 171 m. Del patrimoni local parlem tot seguit:

• Castell de Ribesalbes. Reconvertit en Casa Baronia, on funciona el Museu de la Ceràmica. De la seua primera fundació no resten gairebé records com no siga la presó i poca cosa més.
• Església de Sant Cristòfol. Neoclàssica, del XVIII.
• Ermita del Crist del Calvari.
• Aqüeducte. Segle XIX. Actualment en desús.

Gastronomia típica: tords amb ceba, olla de penques, boll de tomaca i verdura i els tradicionals dolços valencians: pastís de moniato, mones de Pasqua, etc.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.