Nucli de població musulmà, d'on prové el seu nom que en àrab
significa "la blanca", al seu terme s'han trobat, no obstant,
abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior.
L'actual ubicació de la ciutat fou obra de de la dominació dels àrabs. Després
de la conquesta cristiana de 1244, la població àrab va ser expulsada per
haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'hi inicià, una repoblació amb
colons procedents d'Aragó, Catalunya i Castella. El 1269, Albaida fou alienada del
Patrimoni Reial i inicià la seua dependència senyorial. En la titularitat del senyoriu
anirien succeint-se distintes cases nobiliàries fins arribar, a fins del segle
XV, als Milan
d'Aragó, que es van mantenir al front del mateix fins la definitiva desaparició dels senyorius.
Des de finals del segle XIII, els senyors d'Albaida, exercien sobre la vila
(per donació efectuada ad feudum Catalonia), la jurisdicció baronial, que els
facultava per exercir justícia sobre els seus habitants en tot tipus de
delictes.
Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat
per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Aquesta
hipotètica independència desaparegué amb els decrets de Nova Planta; després dels quals
el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. A
principis del segle XVII, la vila adquirí la condició d'Universitat. El 1604 Felip III (1578-1621) va
instaurar-hi el marquesat d’Albaida. Tradicionalment el poble ha manifestat la seua
bel·ligerància davant el poder com ho demostren la revolta
anti-senyorial del 1639, la seua posició agermanada en el XVI o l’austriacista
del XVIII. El
1906 va rebre el títol de ciutat.
Comarques del País Valencià
▼
dilluns, 25 de novembre del 2013
dimecres, 13 de novembre del 2013
Requena (La Plana d'Utiel-Requena)
Requena és la capital de la comarca Plana d'Utiel-Requena
i la parla dels seus habitants és el castellà. Els requenencs viuen repartits entre
la ciutat i un gran nombre de llogarets coneguts com Las Aldeas de Requena: el Azagador,
el Barriete, Barrio del Arroyo, Calderón, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Penén
de Albosa, Casas de Sotos, Casas del Río, Los Cojos, Los Isidros, Los Chicanos,
El Derramador, Los Duques, Hortunas, Fuen Vich, Las Nogueras, Los Ochandos, Los
Pedrones, San Juan, Roma, El Pontón, La Portera, Los Ruices, El Rebollar, San Antonio,
Turquia, Sisternas, La Cañada i Villar de Olmos.
dimecres, 6 de novembre del 2013
Vilafamés (La Plana Alta)
El terme, en què hi ha dos nuclis de població:
La Baseta i Vilafamés, fou, fins a començaments del segle passat u dels més
grans de les comarques del Nord, però la segregació de La Vall d’Alba (1925) i
de Sant Joan de Moró (1990) l’ha reduït considerablement. La rambla de la Viuda, on vessen varis barrancs,
travessa el terme, en el qual
trobem atractius paisatgístics com la Penya del Corn (729 m.), el Mollet (704
m.), el Montnegre (640 m) o la Balaguera, en el cim del qual hi ha un jaciment
iber, en la serra de Vilafamés (o de les Conteses); i la Font de les Piques, la
Cova de Bolimini, Mont Estepar, Font de la Penella, Font de la Triciola, el
Clot, la Matxucadora i, en el casc urbà, la Roca Grossa.