Requena (La Plana d'Utiel-Requena)

Requena és la capital de la comarca Plana d'Utiel-Requena i la parla dels seus habitants és el castellà. Els requenencs viuen repartits entre la ciutat i un gran nombre de llogarets coneguts com Las Aldeas de Requena: el Azagador, el Barriete, Barrio del Arroyo, Calderón, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Penén de Albosa, Casas de Sotos, Casas del Río, Los Cojos, Los Isidros, Los Chicanos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Fuen Vich, Las Nogueras, Los Ochandos, Los Pedrones, San Juan, Roma, El Pontón, La Portera, Los Ruices, El Rebollar, San Antonio, Turquia, Sisternas, La Cañada i Villar de Olmos.

L’enorme terme municipal constitueix la transició de la franja costera mediterrània a la Meseta castellana; el GR7 (sender de gran recorregut europeu) i altres rutes locals ens permeten gaudir de paratges com ara les marges del Cabriol, la font de los Morenos, amb la gegantina escultura del Crist homònim; les aldees ja esmentades, que conserven una bona mostra de l'arquitectura rural de la comarca; el Pic del Teix, el Castell, la Peladilla, fonts de Rozaleme, Fuencaliente, etc o el Parc de la Natura Fauna Ibèrica, al Rebollar, on es pot gaudir de la contemplació directa d'aus i mamífers típics de la península en un bosc mediterrani amb representació de quasi totes les espècies pròpies del mateix.

Es conserven restes de poblaments que es remunten fins el Mesolític; però la gènesi de la ciutat actual (barri de La Vila) s'ha datat en el segle VII aC gràcies a les troballes de ceràmiques i habitatges; d'època romana també hi ha petjada en forma de materials de construcció, uns quants sitges circulars i tres aljubs; els moros li donaren nom Rakkana (la fort, la protegida). Des dels primers moments de la seua història és una peça desitjada per castellans i aragonesos a causa de la seua situació estratègica que constitueix el pas a la Meseta des de terres valencianes; així, en 1177 Alfons VIII de Castella (1155-1214) intenta una primera ocupació que no té èxit; igual va ocórrer amb l'atac que, en nom de Ferran III de Castella (1199-1252), va perpetrar, en 1219, el bisbe Roderic Ximénez de Rada, tot i comptar amb un exèrcit de 200.000 persones que assetjaren Requena durant més de tres mesos; la caiguda en mans cristianes paradoxalment va ser pacífica: al voltant de 1238, com a conseqüència de la caiguda de València. Requena però, com a producte de pactes entre Jaume I (1208-1276) i el seu gendre, Alfons X el Savi (1221-1284), quedà en territori castellà. El 1257 rebé carta pobla del rei castellà; el 1264 obté la concessió

de Port Sec i l'almoixerifat pel ramat la llana i el blat, la qual cosa provocà mes d'un altercat entre aragonesos i castellans; el 1265 se li atorgà el Fur de Requena i la vila romangué sota jurisdicció reial; entre 1370 i 1407 va sofrir ocupació aragonesa; en 1465 Enric IV (1425-1474) va donar la vila al comte de Castrojeriz; en 1467, en un intent de controlar el monopoli duaner, fou ocupada pel marquès de Villena; en el segle XVI ja apareix com a població artesana i industrial; l'expulsió morisca, però, representa un fort daltabaix demogràfic i econòmic que deixa el XVII com un trist segle de transició; durant la guerra de Successió va ser botiflera la qual cosa li costà l'ocupació per les tropes de l'arxiduc i certs privilegis atorgats per l'infaust Borbó; durant el segle XVIII es va convertir en un destacat centre tèxtil seder ––el 1787 hi havia uns 400 mestres teixidors i 600 telers, la qual cosa convertia la ciutat en la quarta potència sedera de l'estat––; en 1784 s'hi fundà la Sociedad Económica de Amigos del País de Requena. 

L'art major va entrar en declivi a partir de finals del XVIII i principis del XIX; malgrat això, Madoz (1806-1870) menciona l'existència a mitjan segle XIX de més de cinquanta telers de tafetans, sargues i velluts i diverses màquines jacquard. En la primera guerra carlina, les tropes de Cabrera (1806-1877) intentaren en diverses ocasions ocupar la ciutat; entre 1835 i 1837, precísssament per la resistència presentada, les Corts li concediren el títol de Muy Noble, Leal y Fidelísima Ciudad de Requena; en juny de 1851 Requena s'incorpora al País Valencià més aviat per raons econòmiques i geogràfiques (menys de 70 km al port de València) que històriques, però en qualsevol cas amb el vist i plau de la població, que desitjava aquesta situació des de feia temps.

L'alienació a finals del XVIII i després la desamortització de béns de propis determinaren una estructura de la propietat en el XIX fortament concentrada que, en general, va perviure fins el segle XX ––43 propietaris controlaven més de la meitat de les terres explotades––; l'expansió de la viticultura, protagonitzada per un dinàmic sector burgès, s'encetà a partir dels anys cinquanta del XIX; el 1845 hi havia 1650 hectàrees de vinyet i el 1914, 12.000; l'estructura social agrària pogué, d'aquesta manera, respondre a la demanda europea, aguditzada amb la crisi de l'oídium i, anys després, de la fil·loxera- El 1932 es declararen expropiables, segons el criteris fixats en la Llei de Bases per a la Reforma Agrària, el 15,2% de les terres municipals; d'elles quelcom més de la meitat era propietat de residents fora del municipi. Durant la guerra civil es va formar una col·lectivitat agrària de la C.N.T. ––integrada per 227 col·lectivistes.

L'activitat industrial s'ha potenciat a partir dels anys seixanta del segle passat: confecció, mobles, cuirs, forns de laminació, són algunes de les produccions existents; però la decidida aposta que, des del XIX, s'hi fa pel quasi monocultiu del vinyet constitueix la més important aportació a l'economia requenenca. S'hi elaboren vins i caves, emparats sota la Denominació d'Origen Utiel-Requena, de gran qualitat que ja fa temps diuen la seua tant a nivell comercial com en els refinats cercles gastronòmics internacionals. Els edificis dels cellers, molts d'ells construïts a les primeries del segle passat, afegeixen interès arquitectònic al gastronòmic. Emmarcada en aquesta activitat vitivinícola hi trobem l'Escola de Viticultura i Enologia que, fundada en 1960, ha donat ja un bon nombre de promocions de capatassos bodeguers i viticultors.

També patrimonialment Requena i les seues aldees fan una àmplia oferta. La ciutat està clarament dividida en tres barris: La Villa, nucli originari de fundació musulmana (segles VIII a XI) ha estat declarat d'interès històric i artístic en 1966; l'Arrabal, és la zona més moderna i comercial, ha crescut sobre l'antiga jueria i conserva interessants edificis modernistes; Las Peñas on es refugiaren els moriscs expulsats per la conquesta cristiana del segle XIII. Tot seguit deixem una relació dels llocs i edificis més representatius:

Al barri de la Villa:

• Església de Sant Nicolau. Aixecada en el XIII en estil gòtic però reconstruïda en el XVIII en neoclàssic a causa de les destrosses que va sofrir en la guerra de Successió.
• Església de Santa Maria. Segle XIV. Gòtic isabelí. Molt afectada per la guerra de 1936-1939 ha estat restaurada en l'any 2000.
• Església del Salvador. Aixecada entre 1380 i 1533 sobre l'ermita de santa Bàrbara en gòtic isabelí, modificada en el XVIII i restaurada recentment.
• Plaça de la Villa. Centre neuràlgic, en l'antiguitat i també a hores d'ara, del barri.
• Coves de la Villa. Datades en els segles XVII i XVIII, però amb evidències de poblament des del VII aC, recorren el subsòl de la Plaça de la Villa. Han estat fetes servir per a diferents usos com ara refugi, sitges, ossari (com el que hi ha sota l’església del Salvador) i, més recentment, com a cellers de vi. S'hi poden observar diferents instruments utilitzats per a l'elaboració i la conservació del vi com, per exemple, enormes tenalles datades en el segle XII la qual cosa demostra l’antiga vocació vitivinícola de la ciutat. En 2007 s’han trobat les restes d’uns banys àrabs. Fins els anys setanta del segle passat es coneixia la seua existència però estaven abandonades i, moltes d’elles encegades. Llavors l’ajuntament va fer una tasca de recuperació que ha culminat amb la polsada en servei de Las Cuevas, que actualment formen part del recorregut turístic de Requena.
• Carrer de Santa Maria. Farcit d'edificis nobiliaris.
• Carrerot de Paniagua. D'època àrab.
• Muralla i portes d'accés. Època califal, segles VIII i IX, refortificades per cristians i carlistes.
• Torre de l'Homenatge. Aixecada en el X, reconstruïda en el XV. Després d'haver segut presó i torre guaita actualment allotja el Museu de la Festa de la Verema i una sala d'exposicions.
• Casa dels Pedron. Va servir d'allotjament als reis Felip III  i Felip IV.
• Casa de Santa Teresa. Va allotjar-s'hi la mística en una de les visites a la ciutat.
• Casa del Corregidor
• Casa de la Inquisició
• Casa de l'Art Major de la Seda.
• Costera de les Carnisseries o de Sant Julià. Antiga porta de Fargalla.
• Costera del Castell. Antic accés a l'alcassaba.
• Costera del Crist. Amb la barroca ermita del Crist de l'Empar.
• Costera i Porta de l'Àngel. Amb escalinata i balcons penjants.
• Alcassaba. Segle XI. En procés de restauració.
• La Fortalesa. Segle XII tot i que hi ha indicis de poblament des del VII aC. En el XIX s'habilita una part com a plaça de bous i trinquet. En 2000 s'encetaren tasques de rehabilitació.
• La Medina. Embrió inicial del barri.
• Palau del Cid. Casalot on la llegenda vol situar la residència de Roderic Diaz de Vivar. Reconstruït en el XV.
• Plaça del Castell. Antic pati d'armes voltat d'edificis del XVIII.

Fora de la Villa:

• Convent de Sant Francesc. De 1569.
• Església de Sant Sebastià. Segle XIV, ampliada en 1786. En procés de restauració que ha tret a la llum un preciós teginat mudèjar.
• Església del Carme. Segle XVIII exterior gòtic, interiors barrocs. Sòcol de taulell valencià.
• Teatre Principal. Aixecat en 1952 en estil racionalista sobre l'antic Teatre Circo. És un dels majors del País Valencià.
• Plaça de Bous. De 1877 amb façana neomudèjar.
• Pilón, o font de los Patos. Centre de la Requena moderna.
• Convent d'Agustines Recoletes.
• Fundació Lucio Gil Fagoaga. Edifici del segle XVIII que alberga la biblioteca del titular, amb més de 30.000 volums.
• Estació de Viticultura. Dotada dels més avançats aparells per a l'elaboració del vi.
• Monument Universal a la Verema. De 1972.
• Museu Etnològic, de Sisternas.
• Balneari de Fuente Podrida. D'aigües sulfuroses.
• Immaculada Concepció, de Casas de Eufemia.
• Nostra Senyora del Miracle, de Los Ruices.
• Nostra Senyora de l'Encarnació, de Los Duques.
• Sant Antoni abat, de Los Isidros.
• Sant Antoni de Pàdua, de Casas del Río.
• Sant Antoni de Pàdua, de Los Pedrones.
• Sant Antoni de Pàdua, de San Antonio.
• Sant Isidre, de Campo Arcís.
• Sant Josep, de La Portera.
• Sant Joan Baptista, de san Juan.
• Museu Municipal. Inaugurat en 1968 en l'antic convent del Carme.

Sens dubte el gran cabal gastronòmic de Requena el constitueixen els seus embotis i els seus vins coneguts arreu i de què deixen constància en dos cites anuals: Muestra del embutido artesano y de calidad, i la declarada en 1967 d'Interès Turístic feria y Fiesta de la Vendimia, d'origen medieval i reorganitzada en el XVIII. També hi ha la Ruta de l'Embotit. Altres plats típics són: l’olla de bajocas, els gaspatxos, las gachas, el morteruelo o el bollo con magras y sardinas. Sense oblidar dolços com l’aiguamel o el turroncillo.

Més información: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook