Albaida (La Vall d'Albaida)

Nucli de població musulmà, d'on prové el seu nom que en àrab significa "la blanca", al seu terme s'han trobat, no obstant, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior. L'actual ubicació de la ciutat fou obra de de la dominació dels àrabs. Després de la conquesta cristiana de 1244, la població àrab va ser expulsada per haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'hi inicià, una repoblació amb colons procedents d'Aragó, Catalunya i Castella. El 1269, Albaida fou alienada del Patrimoni Reial i inicià la seua dependència senyorial. En la titularitat del senyoriu anirien succeint-se distintes cases nobiliàries fins arribar, a fins del segle XV, als Milan d'Aragó, que es van mantenir al front del mateix fins la definitiva desaparició dels senyorius. Des de finals del segle XIII, els senyors d'Albaida, exercien sobre la vila (per donació efectuada ad feudum Catalonia), la jurisdicció baronial, que els facultava per exercir justícia sobre els seus habitants en tot tipus de delictes.

Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Aquesta hipotètica independència desaparegué amb els decrets de Nova Planta; després dels quals el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. A principis del segle XVII, la vila adquirí la condició d'Universitat. El 1604 Felip III (1578-1621) va instaurar-hi el marquesat d’Albaida. Tradicionalment el poble ha manifestat la seua bel·ligerància davant el poder com ho demostren la revolta anti-senyorial del 1639, la seua posició agermanada en el XVI o l’austriacista del XVIII. El 1906 va rebre el títol de ciutat.

A una economia ancestralment agrícola s’ha incorporat, en el segle passat, una nodrida xarxa d'empreses, generalment de caràcter familiar, dedicades, sobre tot, a la producció tèxtil.

Passejant pels seus carrers veurem casalots del segle XVI i XVII, portes medievals, muralles, taulells, part de la vella muralla amb les portes de la Vila i L'Aljorf i un conjunt de fonts de pedra que daten del segle XIV. A més podrem trobar:

• Palau marquesal dels Milà i Aragó. Monument central de la ciutat. Des de 1977 allotja el Museu Internacional de Titelles d'Albaida. Fundat en 1997, el museu mostra una gran col·lecció de titelles de diferents tamanys, materials i tècniques. Hi ha titelles dels cinc continents comprats, cedits o llogats a través de la Mostra de Titelles que, des de 1984, es representa anualment arreu de la comarca.
• Església arxiprestal de Santa Maria. Amb vidrieres de Josep Segrelles (1885-1969), fill d’Albaida.
• El Museu de Betlems i Diorames que es distingeix pel rigor històric amb què estan tractats els passatges bíblics representats i per la integració dels punts emblemàtics de la ciutat en les representacions que s’hi exposen.
• La Casa Museu Segrelles. El pintor albaidí Josep Segrelles va obrir, en 1943, aquesta casa que tenia vocació de convertir-se en un espai obert al poble on mostrar la seua obra que es reparteix per les moltes dependències. La col·lecció consta de més de dues-centes obres del polifacètic artista.
• Casa del Senyor.

Quant a la gastronomia els àpats tradicionals són: la cassola, l’arròs al forn, els caragols en salsa de tomaca i, de postres, els torrons i els pastissets de massapà.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca