Al terme, menut i accidentat, els barrancs de Llopis, del Llop i dels Fondons,
i els cims de Rugat, d'Arnet, dels Fondons i la Foia del Peu constitueixen els
paratges més destacats.
Va tenir el seu origen en un castell musulmà que adquirí
importància durant la sublevació d'Al-Azraq
(1208-1276); Jaume I (1208-1276), el
1250, va repartir ses terres i la de les alqueries annexes entre els seus hosts.
El 1275 fou penyorat per la monarquia al noble Gil Martínez d'Entenza. Els Bellvís, els Llançol i els Bellavista
exerciren successivament el senyoriu fins que el 1339 passà a mans de l'abat
del monestir de la Valldigna. El 1352 Pere
IV (1319-1387) se’l va vendre a Vidal
de Vilanova. Va constituir el centre de la baronia que, amb aqueix nom,
comprenia territorialment diverses poblacions limítrofs; però terminaria annexa
a la baronia de Montitxelvo. Abans de l'expulsió dels moriscs tenia 20 cases de
cristians vells, i després va romandre despoblat. En 1646 tenia 12 cases; a
partir dels seixantes de la passada centúria va sofrir els efectes de
l’emigració rural.
L'economia rugatina és totalment agrícola:
fruiters, hortalisses, dacsa, cereals, olivera i, fonamentalment, vinyet.
Últimament s’han desenvolupat projectes hostalers vinculats al turisme rural.
Si parlem de
patrimoni hem de citar
- Església de la Mare de Déu de Gràcia. Segle XIV. Renaixentista. Hi ha un retaule renaixentista de dotze taules, obra de Nicolau Borràs (1530-1610) ––de l’escola de Joan de Joanes (1507-1579)––, concebut originalment per al monestir de la Valldigna.
- Palau de Rugat. Segle XIV.
- Calvari
- Restes del Castell de Rugat, o d’Aielo.
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada