Salem (La Vall d'Albaida)

Situat al peu del Benicadell, en la denominada Foia de Salem, el xicotet terme compta amb altures com ara el cim de Marxalets, l'Alt de la Carena, l'Alt de la Serrella i la Nevera; cabals fluvials com el riu Micena i els barrancs de l'Arca, de Salem, de les Coves i de la Font; també són interessants els paratges del clot de l'Alt de la Sima, la font Barcella o la del Pouet.

Al barranc de les Coves hi ha la Cova del Frontó on s'han trobat enterraments de l'Edat dels Metalls i la Coveta Colau on hi ha pintures rupestres; a l'Avenc de Salem hi ha els primers testimonis romans. L'origen del municipi actual és una antiga alqueria àrab --del terme del castell de Carbonera-- que s’anomenava Halqa (que significa "el Redolí") fent referència al cercle de muntanyes, d'on també ve el nom de la font i l'alqueria musulmana d'Elca. Fou lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc; entre 1565 i 1572 la població morisca ascendia a 25 llars. En 1609, any de l'expulsió, hi havia 50 famílies. El despoblament fiu que en 1646 tan sols n'hi quedaren 26. Fou cap d’una baronia que comprenia el Ràfol de Salem, Beniatjar i el despoblat d’Alcúdia de Salem. Va pertànyer als marquesos de Bèlgida i als ducs de Gandia. El 1936 la societat camperola que s'hi havia format s'adherí a la Federación Provincial Campesina per defensar els interessos dels xicotets propietaris i dels arrendataris.

A banda de jaciments de pedra calcària, caolí i sílice l'economia salemera és agrícola: raïm, fruiters i hortalisses, complementada amb ramat porquí i avícola.

Quant al patrimoni citarem l'església de Sant Miquel Arcàngel i la Bassa i Alcavor de la Font d'Elca.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook