Castellnou

Menys en les riberes del Palància, el terme, inclòs en el parc natural de la Serra Espadà, és muntanyós: les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín, els barrancs d’Arguillo, Valdeavellanos i Almúnia i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües junt a les fonts d' Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar. Com a paratges pintorescs d’aquest municipi citarem el Pozo de los Gitanos ––brollador on acudeix a prendre el bany el jovent del lloc––, el Calvari i la font de la Mina.

En el cim de la Torre del Mal Paso hi ha els primers indicis de poblament, datats en l'eneolític; al mateix lloc hi ha un poblat ibèric. Els romans edificaren el primers castell i els moros el reedificaren i el donaren el nom de Castellnovo, donant, d’aqueixa manera, pas a la fundació del poble. En 1228 Jaume I (1208-1276) conquestà, a l'hora que Sogorb, el lloc i el doná en senyoriu a Bernat d'Entença. A finals del segle XIII fou alienada la vila a Guillem d'Esplugues; Roderic i Beatriu Llançol de Romaní, de la família Borja, els quals crearen la baronia sobre aquest lloc poblat per cristians i moriscs. El 1610, després l'expulsió morisca, fou donat a repoblar a Beatriu de Borja que ho va fer amb cristians vinguts d'Aragó, Navarra i Catalunya. En el segle XVII per extinció de via dinàstica passà, transformat en marquesat, a Alfons Folch de Cardona qui va rebre, en 1634, el títol de primer marqués de Castellnou. En 1786 pertanyia al duc de Montellano; l’historiador Bernardo Mundina assenyala que en 1836 "hubo en esta población una batalla muy sangrienta entre liberales y carlistas"

L'economia del municipi està basada en l'agricultura: taronja, caqui, nespra, cirera, olivera, ametler i garrofera, i l'elaboració i venda menudista de productes tradicionals, sobre tot espart.

És Castellnou (també citat com Castellnou de Sogorb) un poble castellanoparlant que encara conserva, tant en la seua fesomia com en la seua onomàstica, la flaire àrab. Passejant podrem trobar restes de la murada, en alguns trams fins i tot emmerletada, i també l'om bicentenari, plantat en 1812 en commemoració de la Constitució de Cadis. També hi trobarem:

• El castell de Beatriu de Borja, o de Castellnou. Aixecat pels romans, restaurat pels àrabs i tornat a restaurar en el segle XV. Declarat BIC.
• La torre del Mal Paso. També BIC. És una torre guaita que donava servei al castell. S'han trobat deixalles de totes les cultures que han xafat el poble. Es troba en ruïnes.
• Cisterna àrab. Es conserva en estat original i prou bé.
• Església dels sants Reis. Construïda entre 1622-1730.
• Ermites de sant Antoni de Pàdua, de sant Antoni abat i de sant Cristòfol.
• Calvari
• Llavaner de Vora Séquia,
• Retaules ceràmics de la Misericòrdia i de les Indulgències.

L'alimentació es basa en els productes de la terra: embotits, olla de col, olla de penca, coca de ceba, coca de tomaca, bona rebosteria i l'excel·lent oli d'oliva de la serra Espadá.