També citada com Serra de Portaceli compta amb
tres nuclis de població: Serra, Portaceli i Torre de Portaceli. El relleu del
terme és molt esquerp, ja que es troba totalment dintre de la Calderona; hi
destaquen els cims del Rebalsadors i l'alt del Pi, el barranc de Portaceli i
nombroses fonts i miradors.
Hi ha jaciments eneolítics (Puntal del Sapo, La Torreta i Torre Umbria);
del Bronze (Salt del Riu) i ibers (Les Eretes del Riu i la Cova Soterranya). Té
el seu origen en un castell musulmà que abastà força importància com ho
demostra que en 1084 va servir d'alberg al capità del Cid (1043-1099), Alvar
Fànyes i al rei moro Yahia,
pretendent al tron de Valéncia; també en la Historia Roderici es fa
referència al lloc com plaça ocupada pel mercenari castellà al mateix temps que
Olocau de Carraixet. Jaume I
(1208-1276) va conquistar-lo, i va cedir les terres, el 1238, a Berenguer Burguet i d'altres cavallers.
Com a cap de la baronia homònima el castell i el lloc van pertànyer als Boïl, senyors
de Nàquera, als marquesos de Cerdanyola i finalment als ducs de Montellano. Lloc
de moriscs (80 focs el 1609, juntament amb Ria) de la fillola de Sogorb, després
de la seua expulsió va veure reduïda la població a una quarta part. Tanmateiox,
al llarg del XIX els número d’habitants es va duplicar.
A falta de cap activitat industrial l'economia es basa en l'agricultura
de secà, una mica de ramat llaner i els beneficis que es deriven de ser un lloc
d'estiueig molt proper a Sagunt i a València.
Del seu patrimoni destaca la cartoixa de Portaceli, fundada el 5 de
setembre de 1272 pel bisbe Albalat
en terres de la vall de Lullén; era la tercera de l'orde de Sant Bru que es
fundava a la península i amb el temps una de les més importants, ja que per
ella passaren reis, papes, cardenals i militars. Bonifaci Ferrer (1350-1417) va ser prior de la cartoixa i arribà a
superior de l'orde. El 1835 amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853), fou exclaustrada i subhastada. Després de
ser destinada a diferents usos, la Diputació Provincial va comprar-la el 1943
per a que tornaren a ocupar-la els cartoixans. L'església és d'estil
neoclàssic, per bé que el seu origen fou gòtic. El conjunt arquitectònic conté,
a més quatre claustres i un aqüeducte (avui en desús) que portava aigua de la
Font de la Mina.
També esmentarem:
- Castell. Actualment en ruïnes malgrat la qual cosa els pocs elements que hi sobreviuen deixen palesa la seua importància.
- Torre de la Casa Palau. Molt deteriorada i modificada per les successives intervencions. S’hi pot contemplar un tros de la muralla que li donava accés.
- Torre de l'Ermita, o del Calvari. Torre guaita d'origen àrab. Conserva part del cos central però el seu estat és de ruïna.
- Torre de Satarenya, o de Nàquera. Actualment en tal estat de ruïna que passa desapercebuda, oculta per la vegetacióT
- Torre de Ria. Igualment molt deteriorada i quasi tapada per la vegetació. Per l'any 2002 fou objecte mobilitzacions dels veïns per l'acció urbanística que s'hi va desenvolupar al seu entorn.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. Barroca, de 1705.
- Església de Sant Josep.
- Sanatori del Dr. Moliner. Emplaçat molt a prop de la cartoixa. Idoni pel seu clima per a la curació de la tuberculosi; actualment alberga també malalts de la SIDA.
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada