Setaigües (La Foia de Bunyol)

El poble, de parla castellana, abasta importància com a lloc d'estiueig donada la seua proximitat a València, el seu paisatge i els seus 750 m d'altitud, molt esquerps i castigats pels incendis forestals. Hi trobem el Teix (1.250 m), el Nevera (1.118 m) i el Tres Cerros (1.000 m); les fonts de La Vallesa, La Gota, el Garbanzo o el Retiro per esmentar algunes de les aproximadament cent que n'hi ha; els barrancs de Malén i del Fresnal; la masia de Calabuig i l'aldea del Reatillo entre molts altres paratges.

Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o la del Puntal del Capador són testimonis de que el municipi ha estat poblat des de temps immemorials; més recentment foren soldats de Viriato (180 aC-139aC) qui s'hi establiren. Els romans li donaren nom: Septem Aquis, sens dubte per la quantitat de fonts que brollen arreu; de la seua estada no s'han conservat gaires records arquitectònics. d'aquestes contrades, de fet està documentada, en 1102, l'estada de les despulles mortals d’El Cid (aprox.1043-1099) en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella. Van ser els àrabs els que la denominaren Sebâ amantz, els que donaren entitat al lloc, i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme setaigüer, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps. Arribà el segle XIII i l'ocupació cristiana amb Jaume I (1208-1276) al front; el qual decidí respectar la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguela i Pere Ferrandis. Una posterior rebel·lió àrab comportà la seua definitiva expulsió. El 18 d'agost de 1260 l'infant Jaume va donar el lloc a poblar a Miquel de Pere de Portaguerra, qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers aragonesos, En 1304 fvou adquirida per Alfons IV el Benigne (1299-1336) de qui passaria, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere. El compromís de Casp determinà el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins el 1425 en què fou donada a Miquel Mercader. Posteriorment fou annexionada al comtat de Bunyol, fins l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812. Durant la guerra de Successió recolzà l'arxiduc, la qual cosa li va costar el saqueig per part de les tropes del Borbó en 1706; en les guerres carlines fou escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

El casc urbà presenta la fesomia pròpia d'un poble muntanyenc, amb alguns carrers amb importants desnivells d'una punta a l'altra. Quant al patrimoni, citem:

• Església de Sant Joan Baptista. 1780-1794. Renaixentista. Amb bona col·lecció d'imatges religioses.
• Masia de Venta Quemada.
• Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només es conserva allò que fou Casa de Postes.
• Muralla. D'origen romà, les escasses deixalles que hi romanen estan integrades en les cases del poble.
• Creu Pairal. Gòtica. Fins 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i les nostres terres,
• Torre del Mojón, o de la Contienda. Restes d'una torre guaita fronterera entre els dos antics regnes.
• Ermita de Sant Blai.
• Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el casc urbà i ubicar-se en una peculiar construcció.
• Museu Municipal. Amb material paleontològic trobat al terme.

La gastronomia es composa de plats forts, propis de terres de muntanya: güeñas, mojete, olla, sangregordo, però sense oblidar que som a terres valencianes també té gran arrel la paella amb pollastre i conill.

Tots els tercers dissabtes d'agost s'hi celebra una de les carreres a peu populars més importants –i de les més dures i atractives pels seus desnivells– de totes quantes tenen lloc a l’estat espanyol: el Gran Fondo Internacional, pel qual han desfilat moltes figures de l’elit internacional i, allò més important, quasi tots els corredors i corredores aficionats del País Valencià.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook