Eslida (La Plana Baixa)

El terme s'estén al llarg de la serra d'Eslida ––ramificació de la d'Espadà––, amb altures que freguen els 800 m (La Costera, La Plana) i amb el Puntal de l'Aljub com a cim més prominent, amb 948 m d'altitud. La passejada ens portarà per barrancs, que vessen al riu d’Anna; fonts com la de Fonillet ––únic brollador d'aigua potable del País Valencià––, Fosques o Matilde, entre d’altres; les neveres de l'Oret i de Castro, les coves de L'Oret, La Ferrera, Fonillet i Matilde; el molí de l'aire; els Corrals ––antigues alqueries situades vora riu–– i els boscs de pins i sureres.

Massanassa (L'Horta)

El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen romà, però no n’hi ha cap evidència i per tant convindrem en que l'origen de Massanassa és àrab i la primera menció escrita que trobem és del poeta Ibn-al-Abbar, que l'esmenta com Manzil Nasr (alqueria de Nasr); tot i que Jaume I (1208-1276), abans de la conquesta, ja començà a repartir terres massanasseres entre els seus fidels, fou després de la mateixa quan va donar Massanassa a l'orde de Calatrava. S’hi conserva una carta de població, que segurament no fou la primera, concedida a fur de València l'any 1278, en la qual es fa donació de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans als nous habitants, els quals reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu: el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espècie de quaranta cafices d'ordi anuals, el pagament del lluïsme i el reconeixement de la fadiga; a més, resten obligats a moldre el blat al molí del senyor i a cuir el pa al seu forn; demés, devien pagar la dècima part de la collita al bisbe de València i la primícia al rector de la parròquia.