Massanassa (L'Horta)

El fet que la Via Augusta passe pel municipi podria indicar un origen romà, però no n’hi ha cap evidència i per tant convindrem en que l'origen de Massanassa és àrab i la primera menció escrita que trobem és del poeta Ibn-al-Abbar, que l'esmenta com Manzil Nasr (alqueria de Nasr); tot i que Jaume I (1208-1276), abans de la conquesta, ja començà a repartir terres massanasseres entre els seus fidels, fou després de la mateixa quan va donar Massanassa a l'orde de Calatrava. S’hi conserva una carta de població, que segurament no fou la primera, concedida a fur de València l'any 1278, en la qual es fa donació de les terres que fins el moment havien estat ocupades per musulmans als nous habitants, els quals reben les terres en usdefruit perpetu amb la possibilitat de vendre-les, empenyorar-les i llogar-les, sempre que respecten els drets del senyoriu: el pagament de la quarta part de la collita i un cens fix en espècie de quaranta cafices d'ordi anuals, el pagament del lluïsme i el reconeixement de la fadiga; a més, resten obligats a moldre el blat al molí del senyor i a cuir el pa al seu forn; demés, devien pagar la dècima part de la collita al bisbe de València i la primícia al rector de la parròquia. 

En 1386 els cavallers de l'orde van cedir l’usdefruit de  les rendes en metàl·lic a la família dels Boïl. A les primeries del segle XV, el lloc es va convertir de facto en un senyoriu de l'esmentada família, en poder de la qual estigué fins 1738 en què el senyoriu passà a formar part del patrimoni del marquès de Dosaigües . El cens de Floridablanca (1728-1808), l'any 1787, ofereix la xifra de 1.254 habitants; Cavanilles (1745-1804), l'any 1794, apunta 329 veïns; a mitjans del segle XIX tenia, segons Madoz (1806-1870), 1905, i Sanchis Sivera, per a l'any 1922, dona la quantitat de 4.081 habitants.

L'economia, encara que conserva els arrels amb l'agricultura – arròs, cereals i hortalisses— apunta més als sectors industrial – fusta , alimentació, licors, materials per a la construcció— i serveis, grans superfícies d’empreses locals i multinacionals s'assenten en el terme que està enclavat en el Parc Natural de l'Albufera.

De patrimoni parlant, relacionem:

• Església de sant Pere apòstol. Segle XVIII.
• Església de sant Antoni de Pàdua.
• Alqueria de Sòria. Segle XVIII.
• Pont sobre el barranc de Xiva. Segle XVIII.
• Escoles Velles.
• Ajuntament.
• Casa dels Obrers. 1929.

Per menjar, paella, all i pebre, arròs amb fesols i naps i, per refrescar la gola, orxata i fartons.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook