La Pobla de Benifassà (El Baix Maestrat)

A més del nucli de La Pobla de Benifassà componen el municipi: Coratxà (gentilici: coratxarencs); El Bellestar (gentilici: ballestarencs), Bel (gentilici: belencs), Boixar, Cora, Mangraner (amb carta pobla del 4 de maig de 1269), Masia Molí Abat, Sant Pere i El Convent. Cas a banda el constitueixen Fredes (gentilici: fredencs), que és el poble més septentrional del País i es troba a 1.090 m d’altitud; rebé una primera carta pobla de Balasc d’Alagó (1190-1239) el 15 de març del 1236, i una definitiva de l’abat del monestir el 1266, amb unes exigències molt més dures que incloïen partició de la collita. Fou abandonat durant la guerra de Catalunya el 1463, i novament, en temps de Felip IV (1606-1665), quan la invasió francesa de Catalunya. Fou zona de control carlina durant el segle XIX. Fins el 1977 en què fou annexionat a La Pobla de Benifassà tenia ajuntament propi; i El Boixar (gentilici: boixarencs) a 1.089 m d’altitud i amb una història bessona de la de Fredes.

Compta La Pobla de Benifassà amb un gran terme, molt esquerp i muntanyós, amb fort valor botànic i faunístic (cabres salvatges, voltors, falcons, rossinyols, etc.), regat pels rius de La Canal, de l'Empedrada i el de la Sènia, molt maltractat, segons que denuncien els ecologistes de la comarca, per obres realitzades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, especialment a la zona de la Font de la Peinare on han obert camins per facilitar l’accés als pescadors esportius que hi acudeixen a la pesca de la truita. Els paratges més cridaners són, a banda dels boscs de pi, alzina, carrasca, faig, etc., els barrancs de la Tenalla, l'Avellana, el Salt, La Fou, La Pica i Bel; el pantà d'Ulldecona, les fonts de Lluny, de la Caritat, de Boixar, de la Roca i de Coratxà; el Tossal dels Tres Reis(1.356 m), a Fredes; el Racó dels Presseguers, el Portell de l'Infern i la cova de l'Àngel.

Fredes

Durant l’època musulmana la vida dels seus habitants es desenvolupava al recer del castell de Beni Hassan, que fou conquerit per Jaume I (1208-1276), el qual ordenà construir el primer monestir del Cister al País Valencià; fou l’abat del monestir, Berenguer de Concavella, amb una carta pobla de l'11 de gener del 1261, sobre els llogarets de Bel·loc i Albari, qui va fundar el poble que històricament es mantingué dintre de la Tinença (o Setena), de Benifassà a la que pertanyien també El Bellestar, Bel, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà i Fredes.

Les activitats econòmiques són la ramaderia i la restauració.

Demés de l’innegable valor arquitectònic dels cascs urbans cal citar, quant al patrimoni:

• Monestir de Santa Maria de Benifassà. Gòtic cistercenc, del XIII. Monument Nacional des de 1931. L’original va bastir-se, al voltant de 1233, en la muntanya de Santa Escolàstica aprofitant el castell que els musulmans nomenaven de Beni-Hazà. Aleshores s’hi establí una comunitat cistercenca procedent del Monestir de Poblet. El 1250 els monjos es traslladaren a les noves dependències, situades al pla baix del castell, el qual restà abandonat. L’església fou acabada el 1276 i des de llavors ha passat per diverses vicissituds, amb èpoques d’esplendor i unes altres de penúries, fins que les guerres del Francès i de Successió van arruïnar-lo. Després de l’exclaustració de 1834 fou ocupat pels carlins, i Cabrera (1806-1877) va convertir les seues dependències en hospital de sang i camp de concentració; tot això va ser la causa de la dispersió i pèrdua dels tresors que posseïa, com ara el primer manuscrit del Llibre dels Furs. El 1957 començà la restauració, la qual va alterar els edificis del monestir en l'adaptació als nous usos, però també va permetre la conservació de molts altres. Actualment és l’única cartoixa femenina de l’estat ja que està ocupat per monges de Sant Bru.
• Castell de Beni Hassan. Castell musulmà sobre el que es fundà el monestir i del que romanen escasses deixalles, dintre del monestir.
• Castell de Boixar. També moro, fou destruït durant la Reconquesta i no n’hi ha gaires records.
• Ajuntament. Sobre un dels casalots nobiliaris que omplin el poble.
• Església de l’Assumpció, del Boixar. Segle XVIII.
• Església de Sant Pere.
• Església del Salvador, del Bellestar. Segle XIII.
• Església de Sant Jaume, de Coratxà.
• Església dels Sants de la Pedra Abdó i Senent, de Fredes.
• Església de Sant Jaume, apòstol.
• Pintures rupestres de la Cova dels Rosegadors.

La cuina poblenca ens deixa el recapte i el be amb creïlles, bon pernil i, de dolç, carquinyols, collà, mel, crespells, etc.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook