Alcalà de Xivert és una població
situada en plena serra d'Irta; fet que proporciona la possibilitat de
realitzar excursions o de fer senderisme. En una d’eixes rutes, el senderista
caminarà per l'espina dorsal de la serra i gaudirà de magnífiques panoràmiques
del Mediterrani; passejarà per una zona verge amb importantíssims vestigis
històrics: des de l'ermita barroca fins a la torre de guaita de l'Edat Mitjana.
Amb més de 10 kilòmetres de costa, la població es distribueix en diferents
nuclis urbans: el casc urbà pròpiament dit i, al llarg de tota la costa, Capicorb,
Les Fonts i, destacadament, Alcossebre, pedania amb una gran atracció
turística.
Amb la conquesta
l'orde del Temple organitzà el territori de la batlia de Xivert amb la
concessió,el 1234, de carta pobla a la població musulmana i als nous
assentaments cristians d'Alcalà (1250); Alcossebre (1260), Almedíxer i
Castellnou (1261). D'entre elles aviat destacarà Alcalà, que es convertirà en
cap de l’encomanda. Extingits els templers, la nova orde de Montesa, la
incorporarà al Maestrat. En època moderna una sèrie d'atacs vingueren a caure
sobre la població: la moreria de Xivert va ser saquejada per Estellés el 1521; el
1547 un atac de pirates barbarescs fou rebutjat pels veïns de la mateixa manera
que un altre a la torre guaita de Capicorb el 1586. Una vegada afegida
l'Encomanda a la Corona (1592), i després de l'expulsió dels moriscos,
s'intentà repoblar Xivert, la qual cosa va fracassar, i s'hagué d'afegir
aquest, junt amb Polpís, a
Alcalà el 1632. Alcossebre va ser incorporat el 1663. El segle XVIII, amb la
millora de la situació socio-econòmica, es va emprendre la reforma del temple
parroquial, que més tard serà substituït per l'actual. Al segle XIX es va
produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís (parròquia el 1849,
ajuntament el 1842) i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns
en temps de Cavanilles (1745-1804), als gairebé 6.000 de 1900. En aquest
segle donà capitosts a la causa carlina, (d'entre els quals destaca en la
tercera guerra, Pasqual
Cucalà)
raó per la qual va ser durament reprimida la vila, a ran de la victòria
liberal.
En el segle passat, a
causa dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en el marasme
econòmic, propiciat, a més a més, per l’agricultura de secà, situació
modificada sensiblement els últims anys per l'extensió del regadiu i el turisme
a la costa d'Alcossebre (front a la qual es troba l'illot nomenat El Penyal del
Moro) i Capicorb.
La peça
arquitectònica més important és sense dubte l’església de Sant Joan Baptista
(1736-1766) i el seu campanar octogonal exempt (1784-1803), que, amb 68 m.
d’alçària, és el més alt del País Valencià. Tots dos constitueixen una de les
millors mostres del barroc valencià. En un principi el campanar estava rematat
per la imatge d’un àngel, el qual va socarrar-se en un incendi ocorregut en
1886. Anys després, en 1901, va substituir-se la figura de l’àngel per la de
Sant Joan, treball que va ser realitzat per un equilibrista contractat a
l’efecte.
Altres edificis notables són:
- La fortalesa àrab de Xivert, les quals muralles de circumval·lació del casc urbà (s.X-XII) acullen l'obra dels Templers (segle XIII).
- Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats
- Ermita de Sant Antoni. A Capicorb.
- Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia.
- Església d’Alcossebre.
- Torre de Capicorb.
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a
comarca i en Facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada