Comarques del País Valencià

dimarts, 17 de maig del 2016

Redovà (El Baix Segura)


A banda dels paisatges que depara la rica horta, el municipi depara molts paratges i senders per caminar coneixent el terme i llocs com ara el Santuari i Font de la Salut, el Bancalico de los Moros o el camí de l'Escorrata. I pels amants dels camins de llarg recorregut i la història indicarem que Redovà es troba en la Senda del Poeta, ruta que partint d’Oriola homenatja Miguel Hernández (1910-1942), i també en el Camino del Cid.


Topònim d'origen àrab la qual etimologia més versemblant és la que fa referència a un militar moro, de nom Farax ben Redvan, o Raduan. Els indicis de poblament més antics són el Bancalico dels Moros, El Rincón i el Cabezo, de l'Edat del Bronze. Els cristians ocupen aquesta alqueria musulmana en 1242, la qual roman baix el poder de la família Miron. Durant el segle XIV diverses epidèmies de pesta delmaren la població i propiciaren l'emigració cap a Oriola, més segura davant els atacs dels roders que aprofitaven la feblesa dels municipis menuts. En 1401 per matrimoni amb una Miron el senyoriu de Redovà passà a Bernat Tapiols. En 1490 fou adquirida per Jaume Santàngel que utilitzà Redovà pràcticament com a finca d'esbarjo; en 1491 fou anomenat per Ferran II (1452-1516) Batle General d'Oriola, moment en què enceta un procés repoblador amb moros i cristians francs de cisa i dret de mur durant 20 anys. El 15 de maig de 1501 els Reis Catòlics confirmen el senyoriu de Redovà i la seua independència d'Oriola. En 1614 Jeroni Rocamora atorgà carta pobla. El 2 de maig de 1615 fou adquirit per 12.000 lliures pels dominics d'Oriola.

El principal sector econòmic hi és l'agrícola; també tiren de l'economia la indústria i, com no, la construcció. Quant a l'artesania tradicional podem citar la ceràmica i la manufactura d'espardenyes.



El poble, de parla castellana, se situa al redós de la serra i molt prop del Segura, depara passejades molt agradable que ens permetrà gaudir de places encisadores com la de la Pau o la de Miguel Hernández o dels edificis més senyers, que relacionem tot seguit:

  • Torre del Rellotge. Edifici de l'Antic Ajuntament (segle XIX) que allotja un meravellós rellotge de manufactura valenciana.
  • Església de Sant Miquel. Inaugurada el 8 de maig de 1602. Bastida sobre una ermita de 1396 que, al seu torn, havia estat aixecada sobre la mesquita mora. Molt modificada per diverses intervencions.
  • Palau Residència de l'Orde de Predicadors. Any 1726. Modificat en 2000 per constituir-se en seu de l'Ajuntament.
  • Santuari de la Verge de la Salut.


La cuina de Redovà, típicament hortolana, té com a plats més coneguts l'arròs amb conill i caragols, l'arròs amb crosta, l'arròs de vigília, el putxero amb pilotes, la truita de carxofes i un munt de llepolies com l'arrop i talladetes, pastissos de glòria, almoixàvenes, etc.






Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada