La Pobla de Vallbona (El Camp de Túria)

Topònim, compost de “vall” i “bona”, d'obvi significat. A banda del casc urbà hi ha els nuclis de població de Casablanca, La Conarda, Gallipont, Pla dels Aljubs i Rascanya.

Al terme s'han trobat làpides i restes d'un aqüeducte romà. Posteriorment fou assentament musulmà fins que, en 1229, va ser ocupat pels cristians com a caseriu de Benaguasil on vingueren a viure els cristians que no volien barrejar-se amb els moros de Benaguasil. El primer senyor fou Roderic Diaz; a la seua mort va heretar-lo sa filla, Sanxa Fernández, casada amb Jaume Pérez, fill de Jaume I (1208-1276). En el segle XIV s'hi va construir la muralla, que fou demolida en el XIX i de la qual no romanen restes. El 20 de maig de 1382 se li atorgà carta de població. Martí I l'Humà (1356-1410) va constituir La Pobla com a vila privilegiada a Furs d'Aragó. Com a conseqüència del Compromís de Casp va ser anomenat senyor de la baronia de La Pobla el fill bord de Martí I, Fadric de Lluna.

En 1430 després de la rebel·lió i mort d'en Fadric, Alfons el Magnànim (1396-1458), cedí el lloc a perpetuïtat al seu germà, l’Infant Enric. La població morisca va introduir-hi el conreu de l'arròs i va estendre el seu cultiu, però les aigües estanyades dels arrossers minvaren la població de tal manera que es va abandonar l’esmentat conreu a finals del XVIII, moment en què hi ha un repunt en el cens del poble.

Gran part de la superfície municipal està dedicada a l'agricultura. En les darreres dècades s'ha produït un creixement desordenat degut a la proliferació d'urbanitzacions i construccions, moltes d'elles irregulars, propiciat pel fet que molts valencians del Cap i Casal han triat La Pobla per establir-hi la segona o, cada vegada més, la primera residència. La indústria no abasta major importància en l'economia local. Però sí el sector serveis, recolzat en el creixement demogràfic de què hem parlat.

El nucli antic conserva un bon nombre de cases d'època modernista i mitjans del segle passat. Quant al patrimoni històric-artístic:

• Església de Santiago Apòstol. Segle XV. Restaurada en el XVIII. Compta amb pintures murals del segle XV molt danyades per les humitats i l’abandonament tant de l’arquebisbat com de les administracions. A hores d’ara (maig de 2016) la Conselleria de Cultura anuncia un pla urgent per tal d’evitar danys irreparables.
• Església de Sant Josep i Trinitat. Neoclássica. Edificada entre 1947 i 1957 al barri de les Ventes, en sustitució d'una antiga ermita del segle XIX.
• Casa Bernal. edifici que, a partir d’una vil·la romana, ha segut alqueria àrab, masia cristiana i casa senyorial, la qual, des de finals del XIX fins el 1936, fou el lloc de reunions, tertúlies i demés esdeveniments socials de La Pobla de Vallbona. Durant la Guerra Civil fou requisada i convertida en Comitè Local del Front Popular. Catalogada com Bé de Rellevància Local, actualment es troba en període d’adaptació per a la seua apertura al públic.
• La Casa Gran. Museu Etnológic.
• La Cisterna.
• Corporació Musical de la Pobla de Vallbona.
• Cementiri Antic. Tranquil jardí, adosat a l'església de Santiago.
• Ermita de Sant Sebastià. Destruïda durant la guerra d'Independència i reedificada anys després.
• Ermita de Mas de Tous.