Otos (La Vall d'Albaida)

Cal passejar pels paratges naturals del Benicadell i els del riu Micena.

Antiga alqueria islàmica que Jaume I (1208-1276) va concedir a diversos cavallers el 1248; el 1388 es va crear la baronia de Bèlgida i Otos restà inclosa en ella. El segon comte d'Albaida, Cristòfor del Milan i Aragó, va adquirir la baronia d'Otos del seu cunyat Ferran Proixida i del Milan en 1553. Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc; després de l'expulsió morisca romangué gairebé deserta i es va repoblar més tard per escriptura atorgada el 1611; la baronia fou reconeguda com a títol del Regne el 1860, el seu darrer senyor fou el marquès de San José. Al segle XX el conreu i comercialització del raïm va dur una època de bonança econòmica, que es va veure truncada per l’epidèmia de la fil·loxera i definitivament sepultada per la Guerra Civil.

Si parlem de patrimoni hem de dir que aquest s'ha vist incrementat notablement i curiosa amb la inauguració de la ruta turístic-cultural dels Rellotges de Sol, projecte organitzat per l'ajuntament d'Otos que, al llarg dels carrers del poble ha permès instal·lar diferents rellotges de sol confeccionats per Elisa Martí, Manuel Boix (1942), Andreu Alfaro (1929-2012), Antoni Miró (1944), Artur Heras (1945), Rafael Armengol (1940), Arcadi Blasco (1928-2013), Rafael Amorós i Joan Olivares (1956), tots ells artistes valencians contemporanis. De la resta del patrimoni citarem:

• Església de la Puríssima Concepció. Any 1748. Edificada sobre una anterior que, al seu torn, havia substituït una mesquita.
• Palau del Marqués de Sant Josep. Casa pairal del marquès, del segle XVIII. Recentment restaurada. Allotja l'exposició permanent de més de dos-centes obres d'Antoni Miró, cedides per l'artista. 
• Dos llavaners, un al poble, amb, com no un bonic rellotge sol a la façana, i el de Baix, a dos quilòmetres del casc urbà que es surteix de la font del mateix nom.
• Ermita de la Mare de Déu dels Dolors.
• Despoblat de Micena.

Anualment, des de 2020, s'hi celebra, pel mes de maig, el Festival d'Alger (Festalger), festival d'arts escèniques,que es defineix com a un festival xicotet, però transgressor dins de l'escena rural.