Figueroles (L'Alcalatén)

També apareix citada com Figueroles d'Alcalatèn. S’ubica junt al riu Llucena i presenta un paisatge força muntanyós, de què destaquen els paratges de la Bassa del Comte d'Aranda, el Barranc de les Olles, la Pedrera, ja utilitzada pels àrabs per a la construcció del dic de l'embassament de l'Alcora o el poblat iber del Castellar.

Va pertànyer a la Tinença de l'Alcalatén. Jaume I (1208-1276) concedí el domini jurisdiccional, cap el 1233, a Joan Ximén d'Urrea, el qual l'havia pres; des d'aleshores fins l'extinciódels senyorius en 1818, el poble continuà sota el domini d'aqueixa família, que aconseguí posteriorment el títol de comtes d'Aranda. En 1602 es va constituir com a parròquia. L’any 1726 va segregar-se de Llucena i va assolir municipi independent. La seua població ha fluctuat durant el segle passat amb tendència a la baixa.

S’hi cultiven ametles, olives i hortalisses, però la principal activitat econòmica és la indústria taulellera, que ha conegut cert auge que, a partir de l’expansió de la de l’Alcora, no sols ha aconseguit detenir la pèrdua de població sinó que aquesta augmentà moderadament gràcies a les millors condicions de vida. També és emergent el turisme rural.

Com a monuments citarem:

• L’església de Sant Mateu, del segle XVII,amb interessants retaules de fusta.
• La casa dels Col·legials. Igualment del XVII.
• Ermita del Calvari. També del segle XVII.
• Safareig Públic. Restaurat en 1985.

19Tarresnom65. Treball propi

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.