Lludient (L'Alt Millars)

El terme municipal presenta el típic paisatge d'interior amb paratges pintorescs com les fonts de la Valentina, els Majuelos i la Cuba. Els seus habitants, castellanoparlants, viuen molt dispersos entre el poble i els nuclis de població de Girava de Arriba, Girava de Abajo, Masia de Artijuela, Masia de Benachera, Masia de Cabezo Royo, Masia de Gasque, Masia de Reduela i Masia del Hostal. Hi ha les restes de Les Mores, aldea de Lludient que va restar despoblada en agost de 1965. Compta amb una bona xarxa de senders que menen cap a paratges com ara el Pozo Negro, amb cascada d'aigua, la font de la Valentina, la font de la Rulla.

Al seu terme s'han trobat nombrosos vestigis de ceràmica que podrien pertànyer a xicotets poblats de l'Edat del Bronze; dels ibers, hi ha petjada al Molar; a més de deixalles que indicarien l'existència d'una vila en època romana; els historiadors no es posen d'acord amb l'origen del poble; uns parlen de fundació àrab i d'altres, visigota, en aquest cas, adscrit al bisblat de Dénia amb el nom d'Intam, Però en cap dels casos existeixen evidències que vagen més enllà de l'especualació. En 1238 fou ocupada per Jaume I (1208-1276)tot i que, a l’estar comprés en el terriotir del castell d’Arenós va tornar a ser reconquistat pel cabdill moro Zeit Abú Zayd (¿-1269)i no va retornar a mans cristianes fins la conversió d’aquest al catolicisme, en 1242. Pertanyé posteriorment al senyoriu del duc de Gandia i al de Vilamalefa i més tard al ducat de Vilafermosa, formant sempre part de la baronia d’Arenós. L'expulsió morisca deixà el poble gairebé desert, situació de què no es recuperaria fins ben entrat el XVIII. Va patir, també, les conseqüències de les guerres carlistes.

L'economia depèn totalment de l'agricultura de secà.

El poble presenta algunes mostres d'arquitectura rural i d’alguns portals del segle XVI del palau del Duc de Vilafermosa. De la resta del seu patrimoni esmentarem:

• Església fortificada, també coneguda com de la Nativitat. Edificada en el XVI fou utilitzada, sobre tot durant les guerres carlistes, per a usos bèl·lics. Dessacralitzada, es troba en mans privades.
• Església de la Nativitat de la Verge. Segle XVIII.
• Ermita de la Verge del Pilar. Segle XX.
• Castell de Lludient. Romanen restes gairebé imperceptibles.
• Torre de Girava. Torre de guaita estratègica situada sobre el curs del Millars. S'hi conserven diverses estàncies però en estat d'abandó.

Municipi de muntanya, les carns de caça i els embotits constitueixen la base de la gastronomia local, complementada per les truites del riu Vilafermosa.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a la Viquipèdia i son treball propi d'Onda92. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.