Sedaví (L'Horta)

El terme és molt xicotet i totalment pla.

Referent al topònim del lloc hi ha la hipòtesi, errònia, que puga derivar de la producció de seda i vi; la hipòtesi més versemblant és que el seu topònim àrab, Beniçidavi, siga degut a la procedència d'una família de Xàtiva (d'ahí: cidaví) que va establir l'alqueria que passat el temps donaria lloc al poble. Amb aquesta denominació apareix en el Llibre de Repartiment de 1237 a 1252. El 1239, després de l'ocupació cristiana, va ser atorgada per Jaume I (1208-1276) a un cavaller de Lleida anomenat Octavià.

 

A les primeries del segle XV el senyoriu pertanyia a Arnau Guillem Escrivà, qui va vendre-la el 1427 a Pere Genso. Posteriorment passà a ser propietat de Joan Miquel el qual, el 1528, va deixar-la en herència a son germà Gaspar. Francesca Miquel va contraure matrimoni amb Josep Anselm Olginat de Mèdici, el 1594, amb la qual cosa el senyoriu fou heretat pel fill d'aquest matrimoni, Antonio Olginat de Mèdici. La titularitat del senyoriu passà a Antoni de Barradas, fill de Maria Lluïsa Olginat i Didac Antoni Pérez de Barradas, en el qual llinatge romangué fins l'abolició dels senyorius. En 1739 el senyor autoritzà un nou assentament en la partida del Pont de Pedra, que es va cridar Sant Climent i que actualment forma part del nucli urbà; però no és fins 1750 quan se l'atorgà la categoria de lloc i començà a configurar-se com a municipi. Cavanilles (1745-1804) aporta la xifra de 185 veïns l'any 1784; la població que dóna Madoz (1806-1870)a mitjans del segle XIX és de 835 habitants i Sanchis Sivera, l'any 1922, comptabilitza 1.887.

La indústria ha pres el relleu a l'agricultura en allò que es refereix a l'economia sedavienca: ha desaparegut el secà i s'hi conrea arròs, taronja, dacsa i hortalisses; la ramaderia no té cap importància i és el moble, artesanal en la seua majoria, el que tira del carro amb importants xifres d'importació tant a nivell estatal com internacional. De tota manera la crisi del sector s'hi fa sentir. També abasta importància capital en l’economia local, el parc comercial que ocupa gran part del municipi i que, compartit amb els municipis confrontants, allotja un bon nombre de grans superfícies multinacionals.

L'edifici de l'església de Nostra Senyora del Rosari, únic monument ressenyable, data de finals del segle XVIII.

A Sedaví va nàixer en 1859 Ignasi Tarazona Blanch, llicenciat en Ciències Exactes en Madrid i molt interessat en l’astronomia, influenciat pel seu germà Antoni (1843-1906), també sedavienc, que treballava a l’observatori astronòmic de Madrid, va marxar a Barcelona, on ocupà diferents càtedres i va fundar, cap el 1905, l’observatori astronòmic de la Universitat de Barcelona. Encoratjat per aquest fet, en 1906 tornà a València, on va posar en marxa un projecte semblant en la Universitat de València, la qual cosa va concloure en 1909, amb la creació de l’observatori astronòmic de la Universitat de València, que a hores d’ara encara està en actiu i és l’observatori astronòmic universitari més antic de l'estat. Després d’una llarga carrera dedicada a la investigació astronòmica, que li va reportar diferents premis i reconeixements, va morir en València l’any 1924. En el seu testament va instituir un Patronat destinat a establir premis o ajudes als estudiants, a instituir algun ensenyament especial diferent als oficials i a subvencionar l’observatori astronòmic.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook