Montcada (L'Horta)

Al terme municipal hi ha els nuclis de població de Masies, Montcada i San Isidre de Benaixeve. La Sèquia Reial de Montcada, obra dels moros, és a dir: obra amb més de vuit-cents anys, rega les terres al marge esquerre del Túria des de Paterna fins a Puçol.

Al Tos Pelat s’han trobat deixalles ibèriques del II mil·lenni aC. D'època romana, a banda de troballes al Bordellet, hi ha, a la Partida del Pouiag, les Paretetes dels Moros, vil·les del II segle aC, on es va rescatar l'important mosaic de les Nou Muses. L’rigen del poble és una alqueria musulmana proveïda d'una torre islàmica, la de Bufilla , que, segons el Llibre dels Feyts , era una de les millors de l'horta de València, i en la qual es van refugiar els moros fustigats per les tropes de Jaume I (1208-1276). Després de l'ocupació cristiana l'alqueria i la torre foren donades a Pere de Montcada; posteriorment tornà a la Corona i aquesta, en 1246, va permutar, amb l'orde del Temple, Montcada i Carpesa per Russafa i altres propietats; el 1248 el comanador dels templers atorgà carta pobla; poc després, es va crear la Batlia de Montcada, que passà a ser propietat de l'orde de Montesa a començaments del segle XIV; la Batlia incloïa inicialment els llocs de Carpesa, Borbotó i Massarrojos, als que més tard s'afegirien Benifaraig, Rocafort i Godella (Rocafort s'independitzà a mitjan segle XVI, Godella el 1625 i la resta dels llocs el 1750, en extingir-se el càrrec de Batle de Montcada). Després de dos segles, el XVII i el XIX, de dificultats provocades per les diferències socials i les diferents guerres, el XX va ser el de la industrialització i, amb ella, el creixement demogràfic que portà el poble dels 2.257 habitants que en 1787 apuntava Floridablanca (1728-1808), els 2.147 de Madoz (1806-1870) a mitjan XIX, o els 4.200 de Sanchis Sivera en 1922, als 21.930 que hi havia en 2013.

Del seu patrimoni:

• Palau del comte de Ròtova. Després de diverses vicissituds en què fou manicomi, caserna carlista i convent, romangué desert i mig ruïnós . El municipi va adquirir-lo i es restaurà per fer-lo servir com a Casa Consistorial.
• Església de sant Jaume Apòstol. Consagrada en 1696. Estil barroc.
• Ermita de santa Bàrbara. Finals del XVII. Estil renaixentista. Reconstruïda en el XIX, el seu interior va patir les conseqüències de la Guerra Civil.
• La Casa Comuna. Seu de la comunitat de regants de la Reial Sèquia de Montcada guarda important documentació històrica.
• Centre Artístic Musical. Es va fundar el 27 de juny de 1914 amb l'objectiu d'emparar a la Banda de Música ja existent mig segle abans.
• Mercat Vell. De principis del XIX.

Després de passar per diverses mans, la família Garín va convertir, l’any 1820, l'espai, aleshores conegut com a Fàbrica del Capell', en una de les grans companyies creadores de brocats i espolines: la Fàbrica Garín 1820. Durant el XIX, catedrals, convents i les més importants esglésies van fer nombrosos encàrrecs a l'empresa. Actualment, poden trobar-peces elaborades per la casa en museus catedralicis i conventuals d’arreu de l’Estat. Amb la finalitat de no perdre l’important patrimoni artístic i cultural que representen les instal·lacions l’ajuntament va adquirir la fàbrica l'any 2012 per a convertir-lo en un museu, que a hores d’ara forma part de La Ruta de la Seda de la UNESCO. El fons del museu consta de tot tipus de peces que permeten reconstruir cadascuna de les etapes del procés creatiu i de la fabricació d'un teixit històric, des de la seua concepció fins a la realització final de la peça. Actualment, s’hi conserven 11 telers Jacquard del segle XIX, a més d'unes 7.000 peces entre maquinària, espolins, eines, esbossos de final del segle XVIII, dibuixos i cartons, com són 805 dissenys en paper, 1056 posades en carta, 200 cartons, més de 4.000 peces tèxtils antigues, una vintena de peces d'indumentària eclesiàstica, un arxiu històric amb material gràfic, una biblioteca amb publicacions a partir del segle XIX, ressenyes històriques, manuals tècnics o catàlegs d'exposicions i de teixits.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook