Sant Jordi (El Baix Maestrat)

El municipi alterna un paisatge de secà: olivera, garrofera, ametler amb el més modern dels cítrics en les zones de reguiu. Hi ha el paratge conegut com el Bovalar de Sant Jordi condicionat com a zona d’esbargiment.

Les úniques restes prehistòriques que s’hi han trobat són una destral de pedra i uns enterraments destruïts. La primera evidència de població data del 2 d’agost de 1261, quan els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Domenec de Monte Real compraren una alqueria de Traiguera que passà a denominar-se Mas dels Astellers o d'Estellers i li donaren carta de població. En 1281 obtingué parròquia pròpia i des de 1319  pertanyé feudalment l'orde de Montesa. El creixement de la masia fiu que en les Corts de Monsó de 1626 demane's la segregació de Traiguera, la qual cosa li fou denegada, però els santjordiers ja no pararen fins assolir-la mitjançant Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649 amb el nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d’aleshores passà a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independència, carlistes i la de 1936-1939 hi tingueren força incidència; la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogràfica per l’emigració cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques costaneres; tot i que a hores d’ara el cens hi és prou estable, ja que, gràcies a la proximitat al mar, la vila s’ha convertit en un centre d’estiueig.

Passejant pel casc urbà hi trobarem un bon nombre de façanes antigues amb els seus arcs de pedra en sec i escuts nobiliaris. De la resta del patrimoni parlem tot seguit:  

• Església de Sant Jaume o la casa Quart. Aixecada entre 1735-1759 sobre l'anterior, de 1387, de la que encara es conserven els arcs i la planta.
• L'Hostal. Restes d'una antiga església.
• Calvari.
• La Casa Racó. Habilitada com habitatge rural
• La casa Quarter
• Casa de Cultura i Cooperativa. Edifici d’interès arquitectònic.
• Arc de Triomf. Aixecat, en pedra seca, en 1995.
• Ermita dels Pous Muntells. Segle XVIII. Lloc d’esbarjo on contemplar els safarejos del poble.

Gràcies a la capacitat associativa dels santjordiers s’hi han conservat diverses artesanies, com ara la pedra en sec, rèpliques d'objectes en miniatura, la confecció de tonells i la forja artística, les quals tenen el seu protagonisme ca primer cap de setmana d’agost en la "Mostra d'Oficis Tradicionals", que reuneix a més de 100 artesans arribats de totes parts de l’estat: forjadors, espardenyers, canterers, pedrapiquers, apicultors, teixidors, taxidermistes, calafats, pintors, cadirers, vidriers, escultors, formatgers, cistellers , torroners, etc.

Cal citar un dels fills il·lustres del poble, l’escultor Joan Baptista Folia i Prades, nascut a Sant Jordi en 1881 i iniciat en l’art en Castelló, emigrà amb la seua família a Barcelona, on continuà formant-se. Mitjançant una beca va aconseguir viatjar a Par´si, on estigué en contacte amb Auguste Rodin (1840-1917). Retornat a Barcelona, treballà amb diversos mestres, entre els quals Mariano Benlliure (1862-1947. Per esquivar l’obligació del servei es va escapar cap a França on va tornar a treballar amb Rodin i aconseguí un premi al Saló d’Artistes Francesos amb l’obra Tumba. Retornat a Castelló va ser deportat a Maó, per la seua insubmissió militar. Una vegada complida la pena, i en ,plenitud artística, viatjà arreu de l’estat i fiu diverses estades a Xile i Argentina, participant exposicions i rebent diversos premis. Definitivament instal·lat al seu poble natal —on va continuar treballar fins la fi dels seus dies— després de la Guerra Civil, va morir a Onda en 1945.

Viquipedia 'me'. Treball propi

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.