Població envoltada d'una imponent
massa forestal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell
mig del Parc Natural de la Serrà d'Espadà. Amb una orografia molt pronunciada,
és un lloc ideal per a practicar activitats en la natura.
El topònim de la població ve de l'àrab, i significa
"lloc, o ull, d'aigües".
D'origen musulmà, fou conquerida el 1239 per Jaume
I (1208-1276), qui mantingué la població musulmana sota la jurisdicció del cadi
d'Eslida, com consta en la carta pobla del 1242. Després de pertànyer a la
baronia de Xèrica (fins 1369) i al ducat de Sogorb, el segle XVI passà a ser propietat
de la Corona. 
El 1526 els moriscos d'Aín se sumaren a l’avalot de la serra
d'Espadà, que fou sufocat per les tropes de Gaspar de Montsoriu.
L'ocupació d'Aín i Artesa va impedir, donada la seua situació estratègica, que
s'estengués la revolta. El 1609, en conèixer-se el decret d'expulsió, els
moriscos d'Aín es refugiaren de nou a la serra d'Espadà. Segons Sanchis
Guarner (1911-1981) a les primeries dels seixanta comptava amb 298
habitants.
L’economia es basa fonamentalment en
l'agricultura, amb el conreu del ametller, oliveres i fruiters, com la poma i
la cirera. Aín s'activa en estiu amb l'arribada
de nombrosos estiuejants.
Casc urbà amb cases pintades de
blanc, centre típic d'influència morisca, urbanisme mediterrani i senzill, i un
patrimoni que citem tot seguit
- Església de Sant Miquel. Segle XIX
- Calvari, Segle XVIII, ben conservat.
- Llavador municipal.
- Castell. De planta irregular, onserva una torre de planta quadrada separada del conjunt, la Torre de l'Homenatge (circular) i algunes restes de dependències i dipòsits d'aigua.
- Molí de l’Arquet i Molí de Dalt. Els millor conservats d’uns quants molins fariners que es poden trobar arreu del terme.
- Antics corrals i pallisses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada