Quart de les Valls (El Camp de Morvedre)

Quart de les Valls s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. A banda de les restes de Benicalaf, despoblat que també pertanyé a la Vall i les muntanyes del Molí de Vent i la Creu, el paratge més conegut és la Font, que a més de regar les terres dels pobles de la Vall i d'Almenara és un lloc d'esbarjo força concorregut.

Les activitats més recomanables són el cicloturisme i el senderisme, precisament per als amants d’aquesta última activitat hi ha la Ruta dels Aljubs, un recorregut circular de 15 km, al llarg dels quals es poden visitar quatre d’aquests dipòsits d’aigua, vitals no fa tant de temps per al ramat i les persones encarregades de la seua cura; al costat d’ells hi ha també quatre casetes de pedra seca, totes diferents entre sí, que servien per a preservar els pastors dels fenòmens atmosfèrics i per a guardar l’eina i el material necessari per a fer la seua tasca. També s’hi poden contemplar Les Gerretes, forats naturals de la pedra que, en omplir-se d’aigua de pluja, també es feien servir per abeurar el ramat. 

En època romana es denominava Quartum Miliarium per la distància de quatre milles  a la ciutat de Sagunt. Després fou una alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel. Jaume I (1208-1276) donà, en 1248, terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i , després de la guerra de la Unió, l'adquirí Roderic Díaz. En el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer. Lloc de moriscs de la fillola de Vall d'Uixó, comptava amb 60 focs en el moment de l’expulsió. Va pertànyer als Pròxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura. Fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren en exhaurir-se.

En la Guerra Civil, en què el poble va sofrir diversos bombardejos. Hi hagué un total de 32 refugis, entre públics i privats(la Cova de la Collita, per exemple, va servir de refugi antiaeri), que tenien capacitat per a 1.250 persones.  El 17 de maig de 1937 es va crear la Comissió de Refugiats i Evacuats de Quart de les Valls, que va atendre fins a 661 refugiats de 25 municipis diferents que arribaren a un poble que, aleshores comptava amb al voltant de 1.000 persones. El 15 de juny de 1.938, amb l'arribada de l'exércit republicà, s'habilità el Molí de Pedra co a Hospital Militar.

Amb la instauració de la dictadura franquista s'hi va crear un camp de concentració, el qual, malgrat estar actiu solament 20 díes, va acollir 4.586 soldats republicans i ciutadania civil que buscava refugi.

Hortalisses, taronja i les indústries pròpies per a la transformació del cítric constitueixen la base de l'economia local.

Els edificis més cridaners són:

• Església de Sant Miquel. Aixecada en el segle XVIII sobre les ruïnes de l’antic convent dels Servites, del qual encara es conserven alguns llenços de les murades principals.
• Església Vella. Declarada BIC. Adquirida pel govern municipal republicà en 1931, fou utilitzada durant la República i també en la dictadura com a magatzem. Des de fa dècades és la Casa de la Cultura.
• Font de la Plaça Major. Inaugurada el 2 de juny de 1935 pel primer consistori republicà i finançada per aportacions del veïnat.
• Ermita del Crist de l'Agonia. Segles XVIII-XIX. A la seua explanada hi ha el Pouet, bròquil del pou del Convent traslladat ací després del seu enrunament, en 1965.
• Calvari. Annex a l'ermita del Crist, data de l'any 1945.
• Ermita del Populo. Segle XVIII
• Ajuntament.
• Premsa de vi.
• Colomer.
• Molí de vent. Tot i que alguns hi veuen les restes d’una torre islàmica.
• Safareig.
• Museu de la Pilota.

Per a menjar l'olla de carn, els inevitables arrossos: en paella, amb bledes, etc., i un bon assortiment de dolços.