Millars (La Canal de Navarrés)

El terme s'inclou en la Reserva de la Mola de Corts. Tot i que la zona ha estat castigada per incendis forestals poden visitar-s'hi paratges molt interessants: la cova de les Dones, en la qual existia el costum de fer la nit de noces; els barrancs del Naixement i de Les Sepultures, el llit del Xúquer; el Monstruo, salt d'aigua de 80 metres i antiga fàbrica de llum; la cova de Las Palomas ; l’Olla Lantisco i Canagar, masses forestals amb savines, carrasques i pins. A banda del senderisme també es pot practicar l'escalada en la penya La Mora i Las Fuentecicas. 

Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del Neolític de què destaquen l’esmentada cova de les Dones, amb més de 500 m de galeria, la de les Canyes i la de les Finestres, i també 8 poblats de l'eneolític. Durant l'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants. En 1535 obtingué parròquia independent en desvincular-se de la de Dos Aigües.

Fins 1609, any de l’expulsió, hi van romandre a la comarca una gran quantitat de moriscs, que provocaren força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; si bé l'expulsió no va despoblar-la, la recuperació no arribaria fins les primeries del XVIII. El màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d'un salt d'aigua, desprès la tendència ha estat sempre a la baixa.

La indústria tèxtil i una recent proliferació de les granges de conills són les principals activitats econòmiques de la població

El poble se situa en la marge dreta del Xúquer, en el vessant d’una muntanya, per la qual cosa els seus carrers són prou rosts. Del patrimoni cal esmentar:

• Església de la Transfiguració del Senyor (Segle XVIII), edificada sobre la de l'anterior del XIII, que al seu torn havia substituït la mesquita.
• Ermita de Sant Roc.
• Font i Balsa de l'Hinchidor.
• Abeurador.
• Llavaner del Clot.
• El Castellet. Fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge. S’hi han recuperat restes de ceràmica de taula d’entre finals del segle XII i principis del XIII.
• Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
• Castell Vell de Millars. Restes de construccions d'origen musulmà que es troben integrades en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
• Castell de Corral Anton . Fortalesa auxiliar del Castellet de què a penes resten deixalles.
• Torre de Cavas. Segle XII
• Mostra de l'antiga maquinària i dels atifells necessaris per a la producció de l'oli que pot contemplar-se en l’almàssera de la Cooperativa.
• Col·lecció Museogràfica José Martínez Royo. Amb mostres arqueològiques trobades al terme.
• Jaciment d’Icnites del Tambuc. Amb unes 400 petjades de dinosaures correctament classificades per èpoques i espècies.
• Abrics rupestres: Vicent, Chorradores in Roser. 

El gaspatxo manxec, el mojete, coques d'oli i sal i l'arròs són els menjars favorits del poble.