Benimarfull (El Comtat)

El terme, situat a la vall de Travadell, està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L’Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L’Albacar i del Sofre.

El topònim Benimarfull, evidentment àrab, significaria "fill de la font (o del brollador) amarga" i ens indica la procedència musulmana del lloc. En aqueixa època pertanyia al regne de Dénia, sota el regnat d’Al-Azraq (1208-1276). Després de la conquesta passà a ser propietat de Teresa Gil de Vidaura. Posteriorment el seu senyor fou l’almirall Roger de Llúria (1250-1305); a la seua mort pasàa a la seua vídua, Saurina d’Entença i, en 1325, a la seua filla Margarida Llúria d’Entença. Durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós (1336-1387) retornà a la Corona. En 1409, amb la resta de la vall de Travadell, passà a ser propietat de Fadric de Lluna. Alfons V el Magnànim (1396-1458) ocupà totes les propietats d’aquest senyor, com a recompensa per haver recolzat els castellans en la guerra de 1429, i les dona a la família Ruiz de Lihori. Per matrimoni passà a ser propietat del senyoriu de Guadalest, propietat d’Alfons Folch de Cardona i Fajardo; senyoriu que el segle XVII, sota Sanxo de Cardona, rep el títol de marquesat. En 1574 el patriarca Joan de Ribera (1532-1611) manà crear la rectoria de moriscs Benimarfull-Benillup, el document de creació de la qual és el primer on apareix el topònim Benimarfull. En 1609, com a conseqüència de l’expulsió morisca, romangué totalment deshabitada. El 13 d’agost de 1611 el quart marqués de Guadalest, Sanxo Ruiz de Lihori Folch Borja i Cardona atorgà carta pobla a quatre famílies cristianes. En 1663 la parròquia se separà de Benillup. En 1709 la desfeta d’Almansa deixà com senyor al marqués d’ Ariza. En 1847, aprofitant un brollador d’aigües sulfuroses, s’inaugurà el balneari de la Font de Santa Anna que va funcionar fins 1936.

L’economia, fonamentalment agrícola, es basa en el conreu del secà: cirera per a la Denominació d’origen "Montaña de Alicante" i oliva per a la Denominació d’origen "Aceite virgen de oliva Mariola".

L’església de Santa Anna, de 1663, blanca, amb esvelt campanar i Museu Parroquial és el seu únic monument històric.

El pare Lluís Fullana i Mira (1871-1948) fou un gramàtic, erudit i religiós nascut a Benimarfull. Els seus primers estudis lingüístics defensaven la unitat de la llengua catalana, amb treballs com: ‘La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana’ (1905), ‘Ullada general a la morfologia catalana’ (1908), o ‘Característiques catalanes usades en lo Reine de València’, (1907). Però amb el pas del temps va anar canviant la seua postura fins editar una gramàtica valenciana pròpia diferent a la de Pompeu Fabra (1868-1948). A pesar d’això fou un dels primers a signar les Normes de Castelló de 1932, en què es normativitzava la unitat de la llengua, per a un any després tornar a editar la seua ortografia secessionista. Després de la Guerra Civil tornà a reeditar la seua gramàtica valenciana, aquesta vegada sota el patrocini de Francesc Ferrer i Pastor (1918-2000) i adaptada a les Normes de Castelló. En l’àmbit religiós fundà el Convent de Franciscans de Sant Llorenç i fou confessor de la reina Maria Cristina (1858-1929).

Més informació: PaísValencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.