El municipi es troba situat a la
serra Alfaro, aspra i de formes calcàries que s'alça en la Vall de Seta. S'hi
poden fer excursions a la serra, al Pla de la Casa (1378 m), o a la Serrella.
El topònim Fageca prové de la
paraula faig, arbre que en un altre temps era molt comú en aquesta zona. La
primera mostra de poblament la hi trobem en la cova
Bernat, on s’ha trobat un conjunt d’atifells presumptament utilitzats per
caçadors, i pintures del denominat estil esquemàtic. Als Brovalets hi ha restes
de ceràmica ibera. Dels romans, escassament una moneda al Cap del Pla. Lloc de moriscs, que després de la
conquesta fou atorgat als marquesos de Guadalest. En 1574 fou erigit en
parròquia amb l'annex de les de Famorca i de Benimassot fins mitjans del segle
passat. En 1609 comptava amb 34 famílies que es van rebel·lar contra el decret
d'expulsió; posteriorment fou repoblat amb mallorquins. Al llarg del segle XX,
la població dependent econòmicament d'una agricultura de secà, ha emigrat cap a
nuclis industrials propers com ara Alcoi.
L’economia és agrícola amb producció de fruiters, ametlers i oliveres,
que s'organitzen en forma de bancals.
El poble, molt menut, comptava fins fa pocs anys, al bell centre de la
plaça, amb un om centenari que constitueix el seu símbol. El seu tronc sec s’ha
traslladat a l’avinguda Alcoi. Del seu patrimoni podem destacar:
- Església de l'Esperit Sant. 1574. La més antiga de la vall.
- El cementeri més alt de les comarques del sud.
- Restes de la torre del Pla de la Casa i del castell de la Font del Cuquero. Segles XI i XIII.
Si passeu
per Fageca podreu menjar guisat de cigrons, olleta, minxos i, amb el cafè,
rotllos d'aiguardent.
Més informació: País Valencià.
Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada