Comarques del País Valencià

divendres, 3 de febrer del 2017

Benigànim (La Vall d'Albaida)


Al terme hi ha les neveres del Coronal, la del Convent de la Trinitat i la del Tossal.

D’època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni a.C., a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV a.C. La fundació, a partir d’una alqueria musulmana, s’atribueix a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I (1208-1276) va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Posteriorment fou cedida, a l'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrasí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadassèquies successivament a diverses famílies. En 1602 Felip III (1578-1621) l’atorgà el títol de vila reial, la qual cosa comportà independitzar-se de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València. Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l’alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representat pel calcer i el tèxtil.



A hores d’ara la indústria té més pes en l’economia ––vidre, fusta, plàstic, tèxtil, la tradicional de l’espardenya–– que no l’agricultura; també abasta importància el sector serveis.



El passeig pel poble ens durà pel barri de l’Illeta, nucli de la població àrab; podrem veure edificis civils com ara l’Ajuntament, la Casa de la Cultura, la casa de Ribelles o l’arc medieval. Els monuments més rellevants són:

  • Església de Sant Miquel Arcàngel. Del segle XVII. Barreja els estils gòtic i renaixentista i compta amb una bella torre renaixentista de 1616. Monument nacional des de 1983.
  • Església del Crist de la Sang. Aixecada sobre la mesquita, conserva una bonica ornamentació.
  • Església de la Puríssima Concepció. Segle XVIII.
  • Església de la Mare de Déu dels Desemparats. Neogòtica de principis del XX.
  • Monestir de la Trinitat. Antic convent dels franciscans, de 1574.
  • Ermita de Sant Antoni Abat, de 1621, remodelada en 1847. Es conserva en perfecte estat.
  • Ermita de la Verge de Gràcia, també coneguda com La Redona. Segle XVI. Una restauració efectuada en 2012 l’ha salvada de la ruïna en què romania des de fa dècades.
  • Ermita del Xiquet Jesús. Forma part de les restes del despoblat de Benalfaraig, o Benalfaig.

Quant a la gastronomia té fama l’arrop i tallaetes, dolç d’origen àrab amb molta tradició a Benigànim.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada