Cervera del Maestrat (El Baix Maestrat)

Municipi de relleu muntanyós, en què trobem els cims de Revoltons (635 m), Perdiguera (516 m) i Mola (481 m), i força paratges interessants de què esmentarem la font de la Roca, la de la Caravel·la, la Perdiguera i el Mas d'Exauli.

Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrícola romana al Mas d’Aragó. Ja en 1157 Raimon Berenguer IV (1114-1162) va fer cessió, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276) a l’orde de l'Hospital, encara que la conquista no es faria efectiva fins el 1233; en novembre d'aqueix any, l'orde pactà una carta de població amb els musulmans, però atorgà, el 1237, altra per als cristians de tot el districte a Miquel de Tivisa. El 1250 es dóna una nova carta pobla només per a la vila. En 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa --en poder de la qual romangué fins l’extinció dels senyorius en el XIX-- i es donaren les seues rendes a la Mesa Mestral. Fou centre del terme i de la batllia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rosell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.

La major part de la superfície conreada del terme municipal es dedica al secà: ametla, garrofa i oliva, hi ha també una mica de regadiu: carxofa i cítrics; la resta de l’economia local consisteix en ramaderia: avícola i porquina i poca indústria: artesania i fusteria.

Casc urbà típicament medieval amb mostres d’arquitectura de l’època. A banda de les panoràmiques del Colomé i de la Coroneta del Calvo, paga la pena veure:

• El Molí de l'Oli. Antic molí del segle XV reconvertit en Museu de l'Oli.
• Ruïnes del castell del Mestre de Montesa. Segle XI. De gran importància en època medieval. Fou destruït per Felip V el Socarrat (1683-1746) durant la guerra de Successió. Encara es conserven diferents elements.
• Capella de sant Sebastià. Antic Hospital.
• Església de nostra senyora de l’Assumpció. Segle XVI amb important campanar barroc i algunes interessants obres d’art sacre.
• Ermita de la Mare de Déu de la Costa. Conserva una creu processional gòtica i una talla de fusta del XIV.

La gastronomia cerverina ens ofereix la paella a l’estil de Cervera, l’arròs amb vaquetes o el tombet de bou.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.