Comarques del País Valencià

dimecres, 15 de febrer del 2017

Espadella (L'Alt Millars)


Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus
Municipi de parla castellana que presenta com a màximes altures la Penya Saganta (723 m), molt freqüentada pels escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu afluent Espadella donen la nota refrescant.


En 1985 es va trobar el jaciment romà del Llano, que dóna fe del pas d'aquest poble per la comcarca. D'origen musulmà, però, el rei moro Abú Zeyt —que s'havia convertit al cristianisme— va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona. Després de la conquesta pertanyé a la baronia d'Arenós, concedida el 1242 a Ximén Pérez Tarazona; el 1355 la baronia passà —per matrimoni del primer duc, Alfons d'Aragó i Foix (1332-1412)– a la casa ducal de Gandia. El 1464 li fou confiscada a son nét Jaume, per avalotar-se contra Joan II (1398-1479); aleshores el rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella romangué inclosa en ell. Fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la fillola de la Vall d’Uixó.

Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus

La deprimida economia local obliga els habitants d’Espadella a eixir a treballar als nuclis de població industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dècada dels noranta un auge a la construcció i al sector serveis. L'agricultura, pràcticament abandonada, presenta cultius de cítrics, en la zona baixa, junt al Millars, que permet el reg.


Patrimonialment conserva:
  • Casa Abadia. Edifici del XVII que conserva el seu flaire gòtic. Actualment és la Casa Consistorial.
  • Església de la Degollació de sant Joan Baptista. Del segle XVII, amb campanar d'estil barroc valencià.
  • Ermites del Calvari i de sant Roc.
  • Castell. En la Penya Saganta. Es troba en estat de ruïna i tan sols es poden observar part de les muralles i de la torre.
  • Jardí Botànic. Curiós jardí, amb fonts, un estany i arbres autòctons.
  • Llavador municipal
  • Font de la Plaza de Arriba. recentment restaurada.


El plat típic és l’olla i la tradició més característica és la del Día de las Tortas (26 de desembre): les persones més conegudes del poble aporten plats de coques, que s’hi subhasten públicament; els diners recollits es lliuren per al sufragi de les ànimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita. 

Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada