 |
| Wikipedia. Treball propi de |
Municipi de parla castellana que
presenta com a màximes altures la Penya Saganta (723 m), molt freqüentada pels
escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de
Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de
Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu
afluent Espadella donen la nota refrescant.
En 1985 es va trobar el jaciment romà del Llano, que dóna fe del pas d'aquest poble per la comcarca. D'origen musulmà, però, el rei moro Abú Zeyt —que s'havia convertit al
cristianisme— va donar-li-la a l'arquebisbe de Tarragona. Després de la
conquesta pertanyé a la baronia d'Arenós, concedida el 1242 a Ximén Pérez
Tarazona; el 1355 la baronia passà —per matrimoni del primer duc, Alfons
d'Aragó i Foix (1332-1412)– a
la casa ducal de Gandia. El 1464 li fou confiscada a son nét Jaume, per avalotar-se contra Joan
II (1398-1479); aleshores el
rei va crear el ducat de Vilafermosa per a son fill Alfons i Espadella
romangué inclosa en ell. Fou lloc de moriscs (85 cases el 1609) pertanyent a la
fillola de la Vall d’Uixó.
 |
| Wikipedia. Treball propi de |
La deprimida economia local obliga els habitants d’Espadella a eixir a treballar als nuclis de població industrials propers, com ara Onda o Ribesalbes. El turisme rural i estacional ha donat en la dècada dels noranta un auge a la construcció i al sector serveis. L'agricultura, pràcticament abandonada, presenta cultius de cítrics, en la zona baixa, junt al Millars, que permet el reg.
Patrimonialment conserva:
- Casa Abadia. Edifici del XVII que conserva el seu flaire gòtic. Actualment és la Casa Consistorial.
- Església de la Degollació de sant Joan Baptista. Del segle XVII, amb campanar d'estil barroc valencià.
- Ermites del Calvari i de sant Roc.
- Castell. En la Penya Saganta. Es troba en estat de ruïna i tan sols es poden observar part de les muralles i de la torre.
- Jardí Botànic. Curiós jardí, amb fonts, un estany i arbres autòctons.
- Llavador municipal
- Font de la Plaza de Arriba. recentment restaurada.
El plat típic és l’olla i la tradició
més característica és la del Día de las Tortas (26 de desembre): les persones
més conegudes del poble aporten plats de coques, que s’hi subhasten públicament; els diners recollits es lliuren per
al sufragi de les ànimes. Les postures se satisfan en cuartiquias de blat pagadores a la collita.
 |
| Wikipedia. Treball propi de |
Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada