El terme s'ubica en la Vall de Seta, entre la
serra de la Serrella i la d'Alfaro. La superfície del terme és muntanyosa: la
Serrella (1.323m) i els vèrtexs geodèsics de Carboneras (1096m) al nord i Les
Mellaes (925m) al sud. Hi circulen els barrancs del Pouet i d'Olvis, que
aflueixen al riu Boleti. Els paratges més cridaners són els corrals de la Cova,
la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet.
De fundació musulmana, formà part, després de la
conquesta cristiana, de la baronia de Guadalest, que se li va concedir a Huc
de Cardona; recaigué, per herència materna, al besnét d'aquest, Sanxo de
Cardona, almirall d'Aragó, que obtingué el títol del marquès del mateix nom
el 1542. Posteriorment passà als Palafox,
marquesos d'Ariza, i als Arteaga,
ducs de l'Infantat. Lloc de moriscs --comptava amb 26 focs el 1602--, pertanyé
a la fillola de Guadalest; el lloc era famós en el seu moment per les
expedicions en mules carregades de neu que eixien de la serra cap a la costa. Va
ser annex de Fageca fins a 1953 en què se li va erigir en parròquia independent.
L'economia local es basa en l'oli, l'ametla i la
cirera.
Al
poble, de carrers empinats, s'accedeix a través d'un vell pontet i l'únic monument
ressenyable és l'església barroca de sant Gaieta, del segle XVII, reconstruïda
en 1912, que conserva en la seua façana un antic i original rellotge.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata
retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada