Ares dels Oms (Els Serrans)

Municipi de muntanya, ofereix gran quantitat de paratges i camins per recórrer a peu. Hi ha el port d’Ares (1.033 m) de què seu cim més alt és la Muela de Aras (1.315 m). En la Muela de santa Catalina té instal·lat l’Associació Valenciana d’Astronomia l’Observatori Astronòmic de l’Alt Túria on es desenvolupen tasques de divulgació de l’astronomia amb col·laboració amb la Universitat de València. Hi ha dos nuclis de població: Aras i Losilla, on s’han trobat restes de dinosaures (Losillasaurus Giganteus).

Alguns historiadors indiquen “lloc on hi ha altars” com a significat dels pobles amb el topònim Ares, altres, però, prefereixen el significat de “lloc on es crien cavalls”. La vila és de probable origen romà, tot i que hi existeixen gran quantitat de jaciments arqueològics, des dels ibers fins els musulmans. Precisament en època musulmana la vila d’Ares pertanyia a la taifa d’Alpont, segregada del califat cordovès entre 1030 i 1092. Quan Jaume I (1208-1276) la va conquistar, en 1236, va cedir-la als cavallers templers, els quals  la repoblaren amb cristians aragonesos. El 1318 va passar, per cèdula reial de Jaume II (1267-1327) a l’orde de Montesa, el qual mestre tenia el poder civil i penal. Va dependre d'Alpont fins que l’any 1728 Felip V (1683-1746) li concedí carta pobla i el títol de vila reial. Malgrat això continuà portant l’afegit “de Alpuente” fins que el 26 de juliol de 2001 el Govern Valencià aprovà el canvi de denominació a l’actual: Aras de los Olmos, nom que mantenia des de 1240, any en què el Rei en Jaume va adscriure-la al terme d'Alpont. Durant la carlistada fou testimoni de duríssims combats que assolaren el terme i el portaren gairebé a la misèria. En la Guerra Civil s’hi instal·là un hospital del bàndol republicà a l’ermita de santa Caterina. En 2006 s’hi inaugurà l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, el complex astronòmic més important del País Valencià. Alberga diversos telescopis de gran potència i participa en diferents projectes d’investigació i de divulgació de l’astronomia, al temps que organitza visites i activitats per donar-la a conèixer a aficionats i profans.

És un municipi eminentment agrari, de secà, on predomina el conreu del raïm, destinat a la producció dels vins amb denominació d’origen “Alto Turia”. També hi ha important activitat ramadera, principalment avícola i cunilícula.

Dissortadament s’ha perdut recentment l’emblema de la vila, que era l’om mil·lenari que presidia la plaça del mateix nom i que ha hagut de ser tallat per estar malalt de grafiosi i substituït per u de més jove. A banda del recorregut urbà, especialment el carrer de Cavallers, farcit de casals nobiliaris, com ara el del balcó en cantonada ––únic al País Valencià––, cal destacar-hi:

• Església de Nostra senyora dels Àngels. Renaixentista, de 1592. Molt bé decorada i amb una creu processional gòtica del segle XVI i una taula barroca del XVIII.
• Ermita de la Sang del sant Crist. Dintre del casc urbà. S XVII.
• Ermita de santa Caterina, declarada d’interès històric-artístic. Consta de dos edificis, l’ermita i l’hostatgeria --de 1728-- i una porxada d’arcs.
• Església de sant Josep de Losilla. D’estructura gòtica-mudèjar i exterior neoclàssic.
• Torre del Cortijo. Musulmana, del segle XI. Allotja el Museu Arqueològic Municipal “Francisco Moreno Mesas”
• Forn de llenya, de 1311. Estigué actiu fins 1975, en què tanca definitivament.
• Safareig i Font Gran, de tipologia morisca.
• Antic cementiri de La Nevera. Després de 60 anys tancat i abandonat ha estat reconvertit en un jardí etnobotànic, de què gaudeixen els menuts de la població, al temps que participen en tallers i activitats. Compta amb més de 300 espècies autòctones i ha segut premiat recentment com Millor Iniciativa Mediambiental de l’Estat.

Embotits, miques, gachas, gaspatxos de mont, putxero i l’olla i de dolç, rosquilles de llavoretes, rotllos d’aiguardent i la coca d’ametla hi són els menjars característics.

Cada set anys s’hi celebren les Fiestas Gordas, en honor de santa Caterina, amb processons, moros i cristians i l’Entramoro, auto on el mal venç al bé, però la intercessió de la santa fa que els moros es converteixen al cristianisme.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.