Comarques del País Valencià

diumenge, 12 de març del 2017

Sant Rafel del Riu (El Baix Maestrat)


El terme, solcat pel riu de la Sènia, que separa les terres del Principat i del País Valencià, presenta un relleu molt pla i, llevat del riu, tan sols s’hi troba el barranc de la Barbiguera i la font del Drapé, que subministra l’aigua potable al poble.

En un principi es deia Molí Castell, després, a causa de la proximitat del riu Sénia, el nom va canviar segons les diferents èpoques: Riu Sénia (1896), Caserius del Riu Sénia (1899), Casas del Riu Sénia (1904) i Río-Cénia (1906). També per eixes dates es va conéixer com “Poble de la Curandera”, nom que se li va donar perquè una de les veïnes exercia esta professió. No és fins al 1923 que apareix per primera vegada la denominació Sant Rafael, nom del sacerdot del poble. A partir de llavors el poble compaginà els noms de Sant Rafael o Caserius del Riu Sénia fins 1927 en què assolí independència municipal i el topònim passà a ser Sant Rafael del Riu Sénia, encara que pareix ser que també s’hi barallà Vila Plana del Riu Verd. L'any 1949 finalment s’aprovà Sant Rafael del Riu, nom que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Les deixalles més antigues trobades pertanyen a una mena de posada o vil·la propera a una calçada romana; durant l’època medieval i moderna fou una masia del terme de Traiguera, emmarcada en la batlia de Cervera, aleshores pertanyent a l'orde de l'Hospital en el segle XIII i a l'orde de Montesa entre els segles XIV i XIX. Durant el segle XIX tingué un creixement demogràfic lligat al conreu de cereals i oliveres, amb la presència de moltes almàsseres, la qual cosa va provocar la seua conversió en municipi independent amb terme propi per resolució de 28 de novembre de 1927; des d’aleshores ençà ha anat perdent població paulatinament.


De tradicional activitat econòmica basada en la ramaderia i l'agricultura: olivera, taronja i ametler, i la seua transformació –encara es conserven diverses masies i molins (Canet, Castell, Roca, Bordales i Molí de l'Om) dedicats a l’elaboració d’oli, s’obri últimament a la indústria del moble.

El casc urbà és en si mateix un notable conjunt arquitectònic on destaquen l’església de Sant Rafel i l'ajuntament com a edificis més singulars. També s’hi conserven alguns molins antics, com ara els de Canet, de Castell, de Roca, de Bordales o el de l'Om.

Escudella, tords al tombet i embotits són els plats més estimats pels veïns del poble.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada