La Font d'En Carròs (La Safor)

El terme, solcat pel barranc de les Fontanelles, propicia fer excursions a l'Assagador de les Covatelles o a la font de l'Om, per exemple. Per als senderistes hi ha la pujada al Gualde, a l'Arrullador o a la muntanya de l'Estudiant que ens portarà a la cova de les Meravelles. Els habitants es distribueixen en tres nuclis de població: La Font d'En Carrós, El Panorama i el Tossal.

L’origen del poble es remunta a l'Edat del Ferro, amb el jaciment iber del Rabat i les restes ceràmiques trobades al tossal del Rebollet com a referència. D'època romana s'hi conserven fragments d’estàtues, i monedes imperials, les quals suggereixen l'existència d'una vila rústica de l’Alt Imperi al Portal Roig. Durant el domini àrab va ser coneguda com a Rafalí i estava sota jurisdicció del castell del Rebollet que, en 1241, fou donat, amb tot el seu territori al noble Carrós o Carroç, que havia conquistat el lloc un any abans, en nom de Jaume I (1208-1276).

Carròs ajuntà Oliva i El Rebollet, dos termes islàmics on assentà colons cristians: d’una banda estava la vila d’Oliva i el terme d’Avall (actual municipi d’Oliva), i d’altra la vila de la Font i el terme d’Amunt, que comprenia els actuals territoris de l’Alqueria de la Comtessa, l’Alqueria dels Frares, Rafelcofer, l’Alcudiola, Beniflà, Potries i l’actual Font d’en Carròs. En 1364 fou assaltada i saquejada pel rei de Castella la qual cosa ocasionà el quasi total despoblament. 

La situació fou solucionada en 1368 pel senyor de Carròs vigent que donà nova carta pobla; en honor d’ell la vila prengué l’actual topònim. Els primers anys del segle XVI foren temps de creixement demogràfic i econòmic, basat no sols en l’agricultura, sinó també en la ramaderia llanera i en la producció de teixits de llana. Durant la guerra de la Germania (1521) el Raval va ser saquejat i despoblat i va ser incendiada la mesquita. El 26 de desembre de 1598, dia de St. Esteve, dos fortíssims terratrèmols enderrocaren el castell de Rebollet.

El llinatge Carròs va exercir el senyoriu fins finals del XV en què passà a Pere Centelles; posteriorment el posseïren els comtes d'Oliva i els ducs de Gandia fins 1771, en què acaba en mans del ducat d'Osuna. Va ser la primera població del País a recuperar, en 1979, el seu nom original en valencià, que la dictadura havia castellanitzat com a Fuente Encarroz.

La base de l'economia local és l'agricultura que es veu recolzada per la fàbrica “ El Bolo ” que fa artesanalment taulells hidràulics de gran bellesa.

L'antiga vila s'aixecava sobre la carena de la serra Gallinera, però més tard el pobladors s'estimaren més instal·lar-se a la plana. Del patrimoni:

• Església de Sant Antoni Màrtir. Construïda en 1329, sobre una antiga mesquita, ha sofert diverses modificacions fins arribar a l’estat actual; en 1792 se li afegí el campanar neoclàssic. Té unes bones talles del Crist de l'Empar i de la Mare de Déu del Remei, i dos antics sepulcres, possiblement els dels germans Carrós que es rescataren de l'afonament del castell.
• Castell del Rebollet. Refugi en època islàmica, passà a ser residència senyorial en 1239 amb les modificacions de Pere Ximénez Carrós, ampliades en 1368 per Bernat de Vilaragut. Com ja s’ha dit, en 1598 va ser enrunat per un terratrèmol i mai més va ser rehabilitat. Actualment poden observar-s'hi escasses deixalles, enfront de les quals hi ha la torre de l'Homenatge, del segle XV.
• Antic ajuntament, del segle XIV. Avui, Oficina de Turisme.
• El Patronat. Edifici religiós que data de l'any 1921.
• Muralla del Rafelí. Primer nucli de població de la Font d'en Carròs
• Ermita de Sant Miquel Arcàngel. Edifici gòtic, del segle XVI, que s'ubica dins del terme de l'Alqueria de la Comtessa. Al seu voltant hi ha les restes d'una vila romana.
• Ermita de sant Antoni Abat. De 1530, reformada en 1940 tot mantenint l'aspecte original.
• Jardí Botànic. 2017. Únic jardí botànic de La Safor. Ubicat al Parc del Calvari (o de la Muralla).
• Font dels Xorros. Malgrat el seu aspecte ornamental actual, hi ha indicis de que ja en els segles X i XI els àrabs regaren les terres del poble amb les aigües d’aquest brollador.
• Taulells ceràmics repartits arreu del poble

Dels seus fills il·lustres destaca la figura de Francesc Ferrer Pastor, important lexicògraf valencià, que hi va nàixer, en 1918, tot i que als 6 anys la seua família es trasllada a València. Autor d’una enorme obra lingüística en forma de vocabularis i diccionaris, dels quals el més conegut és el ‘Diccionari General’ (1985). Però també publicà diversos títols al voltant de la gramàtica i una important col·lecció de narrativa infantil. Després d’una vida dedicada a la divulgació i defensa de la llengua valenciana, va morir a València l’any 2000. Per a commemorar el centenari del seu naixement l'ajuntament preparà una sèrie d’actes que culminaran amb la conversió de la casa natalícia de Ferrer Pastor en la Casa de la Paraula, lloc d’activitats culturals que contindrà un xicotet museu amb l’obra del lexicògraf.