Barraques (L'Alt Palància)

Al llarg de la història ha rebut els noms de Sant Pedro de Belmonte, Las Barracas de los Reales i Barracas, que és la seua denominació oficial actual. Frontera amb Aragó, la seua parla és el castellà.

Situat en el Pla de Barraques, entre les serres de Montalgrao i Javalambre, al seu terme hi ha el cim del Ragudo (1.076 m), el Mazorral, amb carrasques i alzines, l’Alto Limbo, el Palancar, Carramanchel, Los Quemados, el Cerro de los Pastores i el Barruezao. A més s’hi troben diverses fonts. La via verda Ulls Negres travessa el municipi i propicia els esports a l’aire lliure, com ara el cicloturisme i el senderisme.  Junt  al casc urbà hi ha la Bassa Gran, brollador natural amb fauna pròpia.

Hi ha al terme vestigis ibers en les partides de Castellar i Rajola; romans en la Vil·la Romana de la partida de Los Prados i al Castillejo. El 1269 Jaume I (1208-1276) va donar-la al seu fill, Jaume Pérez (1255?-1285), qui va poblar-la amb cristians vells i la incorporà a Xèrica, la qual cosa suposà un plet territorial amb Terol que, mitjançant la intervenció real, acabà cedint a Jaume de Xèrica tots els drets. En 1336, sent senyoriu de Pere d’Híjar, Pere de Xèrica, ressentit amb el rei, atacà la comarca i cremà el poble. Posteriorment fou senyoriu del duc de Berwick. En pujar al tron Martí l’Humà (1356-1410) fou bé de reialenc. El 4 de juliol de 1431, el rei Joan de Navarra, germà d’Alfons III d’Aragó (1396-1458), la ven per 24.000 florins juntament amb Pina i Xèrica a Francesc Zarzuela i els seus successors. Posteriorment fou propietat del comte d’Aranda i del Monestir de Sant Miquel dels Reis de València. En 1563 per sentència del Consell d’Aragó se de clara Barraques patrimoni reial i , per tant, poble lliure. En 1585 renuncia als furs d’Aragó i s’acull als de València. 

L’economia hi ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, però actualment compta amb un ampli equipament hostaler i de servies propiciat per la seua situació de pas cap a Aragó.

L’allargassat casc urbà compta amb:

• Església de sant Pere apòstol, del segle XVI, amb importants reformes posteriors.
• Font. Construïda en 1564 i amb aigües minero-medicinals.
• Ermita de sant Roc.
• Ajuntament.
• Calçada romana en el camí de Llíria.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.