El
terme té com corrents
fluvials més importants el Túria i el seu afluent el Reatillo, o Sote, i els
barrancs de Caracierzo, Rivera i Terrosa. Com a poble de muntanya, amb un terme de
grans dimensions, hi ha prou excursions a fer i paratges a visitar dels quals
citarem el Clot Blau, el Canó de Xulella o el barranc de Valfiguera, amb
pintures rupestres. La població es distribueix en cinc nuclis: Xulella, Balneari
de Fuencaliente, Santa Bàrbara, Bodega Vanacloig i l'Ermita.
Al Sufruto s'ha trobat una destral
de pedra que podria ser neolítica i al Monte del Castillo deixalles del Bronze.
També al Monte del Castillo i al Castellar, la Talayuela, los Serranos i Corral
s'assentaren els ibers. Els
romans també passaren pel Monte del Castillo i hi deixaren un castrum i el topònim Iulella per al lloc. En 1236 Abu Zeyt (¿-1269)va cedir el castell al
bisbat de Sogorb. En 1248 Jaime I (1208-1276)
donà a Pere Escrivá de forma
vitalícia el "castrum et villam
de Xulella". El
castell fou utilitzat en els anys posteriors com a pagament per diferents
serveis a la Corona. El 1271 Jaume I va fer lliurament del mateix al bisbe de
València, Andrés Albalat, junt amb
la jurisdicció sobre la baronia. D'aquesta
manera quedà constituïda en 1274 la baronia de Xulella ––dependent del Capítol
de València–– que incloïa La Llosa del Bisbe i, des de 1300, el Villar. En
aquesta època fou ocupat per Guillem de
Reixac, però Jaume II (1267-1327)
va obligar-li a restituir-lo al bisbat en 1294. En 1331 els pobladors,
majoritàriament moros, empentats per les continues incursions d'Al Azraq (1208-1276) es veieren
obligats a abandonar el poble, que romangué desert fins el 8 de febrer de 1341
en què Raimon de Gastó, rebé carta
de població de Pere IV el Cerimoniós
(1319-1387), per a cent pobladors arribats de Terol, Lleida i Navarra. En 1373 la cessió dels drets del
Cabildo completà el senyoriu del bisbe sobre Xulella. La guerra amb Castella va
provocar el forçament del castell en 1379. El segle XVIII s’independitzaren La
Llosa i el Villar. En
el XIX s'acabaren els senyorius i, en conseqüència, el poble obtingué la independència,
es modernitzaren els cultius i el balneari i es construïren nous molins; també
fou el segle de les guerres carlistes que hi tingueren prou importància ja que
Xulella fou ocupada per Cabrera (1806-1877)
i assetjada pels isabelins fins que aconseguiren expulsar les tropes del
Pretendent.
El balneari de Fuencaliente contribueix a l'economia local, la qual té el
turisme rural como motor principal i es veu complementada amb una cada vegada
més anecdòtica agricultura.
El poble manté la complicada fesomia que li donaren els moros,
amb carrers estrets, costeruts i sinuosos. Conserva una bona quantitat de cases
típiques de la comarca amb la seua particular arquitectura. De
monuments hi ha:
- El castell. Declarat Monument Històric Artístic en 1981. Es remunta als romans, però el pas del temps, e terratrèmol del XVIII i les guerres carlistes l'han deixat en un estat prou dolent que no impedeix endevinar el seu esplendor històric.
- Església de Nostra Senyora dels Àngels. Aixecada sobre la mesquita en els segles XV i XVI. Conserva algunes obres d'art interessants.
- Ermita de Santa Bàrbara. De 1364, restaurada en 1730.
- Ermita de Sant Josep. Segle XIX.
|
| Wikipedia. Treball propi de |
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada