Camporrobles (La Plana d'Utiel-Requena)

El roure, que defineix el topònim, està present arreu del terme. Les altures principals són Las Majuelas (1106 m), el Cardete (1128 m), la Piñarona (1028 m), l’Àguila (841 m), el Cagarruta (886 m), la Presilla (1032 m) i El Molón (1124 m). Hi ha també diversos paratges dignes d’esment com ara la Lengua de Ciervo, reserva de flora; el Cerrito, el Castillete, les coves de la Campana i del Pernil i especialment el jaciment iber de El Molón, amb brollador, poblat, murada i altres rastres ibèriques, i una mesquita, al voltant del qual s’ha creat un centre d’interpretació d’ambdues cultures, ibera i islàmica. Es coneix l'existència al terme d'una llacuna que fot dessecada en els anys 70 del segle passat.

No és molt coneguda la seua història, de fet pocs geògrafs i historiadors antics la citen. La llegenda ubica en les seues rouredes el lloc on foren ultratjades les filles de El Cid (aprox.1043-1099); també s’identifica el lloc amb Calderrobles, on el rei de Castella Alfons VIII (1155-1214) va derrotar els musulmans. Es creu que va ser fundada a mitjan segle XV, tot i que, com ja s’hi ha comentat hi ha evidències de poblament iber i àrab. Fou llogaret de Requena i quasi tots els documents on se l’esmenta fan referència a plets amb aqueixa població i disposicions que afecten totes dues. El 30 de maig de 1782 va obtenir la segregació. En 1812 va sofrir saqueig per part dels francesos. En les guerres carlines va ser dominada llarg temps pel Palillos. En 1851 s’integrà en el País Valencià, al mateix temps que la resta de la comarca. També fou testimoni actiu de la segona guerra carlista.

En l'època contemporània la seua font de riquesa és la ramaderia (llanera i porquina) i l'agricultura de secà (cereals, raïm, oliveres). Però la decadència d'aquestes activitats front a la indústria i els serveis ha empentat la seua població a emigrar cap a València i Barcelona fonamentalment.

Quant al seu patrimoni, a banda del Museo Etnográfico Local, hi ha:

• Església de Ntra. Sra. de l’Assumpció, del segle XVIII.
• Ermita de san Cristòbal.
• La Tómbola.
• Estació del Ferrocarril
• Fàbrica de farines.
• Casa dels García Berlanga
• Escoles d’El Patronato Martínez de la Mata. Segle XIX
• El Pozo Concejo. Lloc on es reunia el consell municipal i possíblement el punt d'origen del poble.
• Monument al V centenari del Descobriment.

Les especialitats culinàries són el Hornazo de Semana Santa, els bolets i les derivades de la matança del porc. Totes elles regades amb els interessants vins de la D.O. Utiel-Requena de què forma part el municipi.