Comarques del País Valencià

diumenge, 21 de maig del 2017

Catadau (La Ribera Alta)


El terme s’integra en la Vall dels Alcalans i se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.


Tot i que a la cova de l'Avellanera hi ha algunes deixalles prehistòriques i evidències del pas dels romans, la primera prova fehafent de població és una antiga alqueria islàmica el nom de la qual prové de l'àrab Catadur que significaria propietat del Daur. En 1238 Jaume I (1208-1276) fa donació de Catadau, Vall d'Alcalano i Alumber (Llombai) a Guillem de Galaúbia i així queda registrat en el Llibre de Repartiment. En 1357 va comprar-lo Roman de Riusec i després passa successivament als Centelles i als Borja dintre del marquesat de Llombai. En 1522 fou saquejat pels agermanats d'Alzira. En 1609, data de l'expulsió morisca, comptava amb 130 cases, però va haver-hi a Catadau alguns que es van negar a partir i es van ocultar en les muntanyes pròximes. Es van agrupar amb els de altres poblacions per a lluitar i per a això triaren com a cap un morisc veí de Catadau anomenat Vicent Turixi, el qual, derrotat per les tropes reials va ser empresonat, traslladat a Carlet el dia 7 de desembre de 1610 i després conduït a València on va rebre exemplar càstig: el seu cap va ser col·locat en la porta de Sant Vicent.
El poble restà despoblat fins el 1611 en què el duc Don Carlos Primer, primer baró d’Alhèdua va concedir carta pobla amb molt dures condicions per als nous colons, que havien de pagar al senyor, a la Corona i fins i tot l'impost dels murs i valls d'Alzira, de manera que els vassalls a penes disposava per sobreviure d'allò que la terra li donava. El segle XVIII fou de relativa prosperitat, gràcies, principalment a la morera, però també a la garrofera i l'olivera, que produïa oli de bona qualitat, la dacsa i el raïm. En 1843 la parròquia assolí independència de la de Llombai . Ja en el segle XX, als pobles com Catadau, seguia prevalent la tradicional divisió entre conservadors i liberals, els anomenats Lluents i Esgarrats. Els anomenats Lluents, d'inclinació conservadora estaven representats per la majoria dels llauradors més o menys acomodats als quals s'unien professionals, comerciants i jornalers de tendències dretanes. Els Esgarrats formaven part els llauradors, jornalers de tendències d'esquerra i idees més progressistes. Malgrat les lluites entre ambdós bàndols pel poder, al desembre de 1902 s'hi va inaugurar el fluid elèctric i l'enllumenat de la població; també en eixos anys s'hi va construir el Centre Catòlic Social, i es va intentar formar un servei d'aigua potable, iniciat amb la construcció d'algunes fonts. Al començament de la Guerra Civil, el poble va romandre fidel a la República. En 1938 s'hi instal·là una zona de recuperació on es van concentrar tropes de les Brigades Internacionals per a la seua repatriació; quasi tot el veïnat col·laborà allotjant en ses cases membres d'aquelles brigades. També hi va haver un camp d'aviació, que donava animació al poble durant aquells terribles anys.


L'agricultura és el principal fonament de l'economia local, el secà dóna garrofera, vinya, olivera i ametler; el regadiu, cítrics, hortalisses i fruiters. Hi és important també la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura. 


Quant a patrimoni monumental cal esmentar:


  • Església de Sant Pere Apòstol. En 1649 s'hi va aixecar el primitiu temple sobre el solar d'una mesquita, posteriorment, en 1730, va ser edificat un altre, destruït el 1936. L'actual va ser edificat de nova planta durant el franquisme.
  • Centre Catòlic Social de Catadau. Modernista
  • Castell de Catadau. Les restes que s'hi conserven són escasses, tot i això pot distingir-se alguna part del mur.
  • Diferents edificis del casc antic d'estil modernista.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada