Petrer (Les Valls del Vinalopó)

Petrer en la seua expansió ha arribat a formar una conurbació amb Elda que ultrapassa àmpliament els 87.000 habitants; i es dóna la circumstància que a Elda parlen castellà, i a Petrer parlen valencià. El seu ampli terme ofereix força paratges on establir contacte amb la natura: la serra del Cid (1127 m), que comparteix amb Elda; serra del Cavall, serra d'Argueña, el Pantanet, Rabasa, Pusa, la Foradà o el Racó Xolí, en són uns quants. Menció especial mereix l'Arenal de l'Almorxò que en 8 de febrer de 2002 va obtenir la distinció com a Paratge Natural Municipal per la riquesa ecològica de les seues dunes. Hi ha també rutes senderistes com ara la Caprala-L'Avaiol.

Coneix assentaments des l'Edat del Bronze (jaciments de Catí Foradà), De període iber donen fe les restes arqueològiques del Xorrillo, Caprala, l'Almortxò i el Mirador de la Serra del Cavall. La localitat actual té el seu origen sobre una antiga vila romana (Villa Petrarium) en què es va produir l'assentament d'una població eminentment sarraïna a mitjan segle XII que va donar al lloc el nom de Bitrir i edificà la fortalesa que junt a les de Villena, Saix i Novelda formaven la frontera amb Castella. Després de la signatura del tractat d'Almizra (1244) el territori restà comprès en la zona de conquesta castellana. En 1258 el castell fou lliurat per Alfons X el Savi (1221-1284) a Garcia Jofré de Loaisa, els hereus del qual mantingueren el senyoriu fins el segle XV. L'any 1261 els musulmans participaren en l'avalot contra Alfons X, el qual hagué de demanar ajuda al seu sogre, Jaume I (1208-1276), el qual va sufocar la rebel·lió tres anys més tard; sota el regnat de Jaume II (1267-1327), es rectificaren els límits territorials mitjançant la Sentència Arbitral de Torrelles (1304). En 1305 en virtut del Pacte d'Elx Petrer restà englobat en el Regne de València; aquest monarca confirma als sarraïns llurs possessions i llurs llibertats, i els va permetre l'ús dels seus cult i llengua, en atenció a l'amistat que l'unia amb el rais de Crevillent, Muhammad ben Hudayr; aquests privilegis serian respectats pels diversos senyors territorials. En 1424 la família Loaisa vengué Elda i Petrer a Ximén Pérez de Corella, comte de Cocentaina i, els seus hereus, l'any 1495, a Joan Coloma, descendent dels Folch de Cardona. Felip II (1527-1598) creà l'any 1577 el comtat d'Elda, en el qual restaria Petrer fins l'abolició del senyorius del XIX. La població, que constituïa un important nucli de moriscs, restà totalment deshabitada després del decret d'expulsió del 1609; el 1611 Antoni Coloma atorgà carta pobla a 100 famílies de cristians vells catalanoparlants procedents de Castalla, Onil i Biar; aquesta carta es caracteritza per la duresa de les condicions. Durant la guerra de Successió fou partidària de Felip d'Anjou (1683-1746), per la qual cosa seria recompensada mitjançant l'atorgament de la condició de 'Muy Ilustre y Leal Villa', la independència d'Elda i el privilegi de restar lliure d'alguns tributs durant deu anys. En 1844 la vila fou escenari de l'enfrontament entre les tropes governamentals comandades pel general Pardo i les sedicioses de Pantaleó Boné, que van ser derrotades. Petrer fou seu i capital de govern durant la Segona República (1936-1939), el president Negrín (1892-1956) va establir a la finca del Poblet el seu gabinet immediatament abans de sortir cap a l'exili. A partir del 1950 degut al desenvolupament industrial basat en la fabricació de sabates i altres produccions afins s'ha incentivat una immigració procedent de l'actual Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia oriental.

A la conurbació ja esmentada s'uneixen els municipis de Monòver i Saix amb els quals, sense fer conurbació, formen una Mancomunitat, amb més de 100.000 habitants, de gran importància econòmica. La tradicional activitat agrícola, ametla, cereals, olivera i raïm; i terrissera ha estat substituïda per una àmplia activitat industrial que té el principal focus en el calcer i la marroquineria, més de 220 empreses exporten arreu del món els seus productes; aquesta bonança econòmica porta aparellat un espectacular creixement dels sectors construcció, comerç i serveis.

El casc antic, de planta àrab, s'arrecera als peus del castell amb carrers estrets i rosts. Patrimonialment el municipi conserva:

• Castell. Segle XIII. Declarat, en 1983, Monument Històric Artístic una recent restauració ha deixat una impecable presència. S'utilitza com a sala d'exposicions.
• Arc del Castell. Segle XVI. Declarat BIC.
• Aqüeducte de Saent Rafel. Va subministrar aigua a la ciutat d'Elda des del segle XVI en què es va construir fins el XIX en què deixà de prestar servei. S'hi conserven 3 arcs apuntats. Va ser declarat Monument Historicoartístic d'Interès Local el 1981.
• Església de Sant Bertomeu. Neoclàssica, de 1783.
• Ermita del Crist. De 1674.
• Ermita de Sant Bonifaç. De 1634.
• Ermita de Catí. Segle XVII.
• Creu de Mollà. De recent construcció, rememora l'antiga, desapareguda.
• Pantà o Pantanet. Segle XVII, actualment en desús.
• Forn romà de Villa Petrària. Segles III-IV
• Cases Cova de la Muralla. Es tracten de 3 cases de principis del segle XX excavades en la roca al voltant del castell, vestigis de les que s'hi van construir per a allotjar les famílies més necessitades. La compra i restauració d'elles per part de l'ajuntament ha permès posar en valor aquest peculiar tipus de construcció i instal·lar en elles el Museu Arqueològic i Etnològic Dàmaso Navarro
• Canal de Ferro. Obra hidràulica de principis del segle passat que servia de suport a la canalització de les aigües de la mina de la Benvinguda. Actualment s'hi estan realitzant tasques de restauració
• Museu de la Festa.
• Teatre Cervantes
• Finca El Poblet (segle XIX), o "Posición Yuste" com se la conegué durant la guerra, com ja s'ha dit fou seu del govern de la república. Posteriorment passà a mans privades. Per a poder tenir accés tant a la finca en si com als documents que fan d'ella un lloc històric digne de ser estudiat i protegit el Ple del Consell va aprovar el decret pel qual es declara Bé d’Interés Cultural (BIC), amb categoria de lloc històric, la finca El Poblet de Petrer, el día 29 de novembre de 2019.
• Els ajuntaments de Petrer, Elda i Monóver han creat la ruta denominada 'Del Vinalopó al exilio' en la qual es poden visitar les infraestructures i llocs més emblemàtics de la guerra en estas localitats. 
  

Fassegures, paella amb conill i caragols, gaspatxo, gatxamiga i una important rebosteria constitueixen l'oferta gastronòmica pròpia de Petrer.

La celebració festera més important són els Moros i Cristians. L'oferta cultural inclou la Setmana de la Guitarra.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.