Alberic (La Ribera Alta)

El terme municipal, solcat pels rius Verd i Xúquer, es troba en quasi la seua totalitat dedicat al conreu de la taronja.

El topònim d'Alberic pot ser derive de l'àrab 'a al barid' que significa 'la posta' i que podria estar relacionat amb l’existència d’una guarnició de soldats que devien controlar el pas del riu Xúquer. La població conserva restes de l’Edat de Bronze valencià i elements romans del segle II.  Jaume I (1208-1276) donà el 1238 l'alqueria d'Alberic, amb el seu forn i molí, a Llop Ferranch de Lucernich. Aleshores confrontava amb els llocs d'Albocàsser, Alàsquer, Gavarda, Benifaraig, La Foia i Passarel·la, que al llarg del període feudal es despoblarien, a excepció de Gavarda, i passaren a formar part del terme d'Alberic.

Jaume II (1267-1327) va comprar a Eximen Çapata la torre i l'alqueria d'Alberic, i aquest la va vendre el 22 de novembre, per 80.000 sous, amb la jurisdicció i certs drets fiscals (sopar, host, cavalcada, peita...), a Jaume de Romaní, el qual prengué part molt activa en la insurrecció contra Pere IV El Cerimoniós (1319-1387) qui en guanyar el decapità, i condemnà als plebeus que prengueren part en la revolta a beure el líquid resultant de fondre les campanes amb què eren convocats. Després de la guerra de la Unió Pere IV expropià a Jaume de Romaní, fill de l'anterior, el lloc d'Alberic i ho va vendre, el 17 de febrer de 1348, a dona Airona, esposa de Raimon de Riusec, per 200.000 sous, amb tots els drets fiscals, però sols amb la jurisdicció civil.

El 1387 Joan I (1350-1396) vengué a Eximén Pére d'Arenós, la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1439 Alfons V (1396-1458) ven a Boila d'Arenós i al seu fill Eximén Pere d'Arenós el terç delme que es recollia als llocs d'Alberic, La Foia i Benifaraig. Finalment, el 1441, Alfons V ven la suprema jurisdicció d'aquests llocs a Lluís Cornell, gran amic de Joanot de Martorell (1413-1468), per 300 ducats.

El 1484 el senyor d'Alberic, era Pere de Liçana i a principis del segle XVI passà al duc de l'Infantat, família que tingué aquest lloc fins 1836 amb una relació tumultuosa amb els vassalls. De població musulmana, va ser saquejada pels agermanats el 1522; els moros s’alçaren en armes per evitar el baptisme, però el marqués de Zenete, aleshores senyor feudal i membre, per matrimoni del ducat de l'Infantat, va intervindre i per temor a les represàlies dels agermanats demanà als musulmans que es batejaren.

El 1609 Alberic, Alàsquer i Alcòsser tenien 650 famílies; amb l'expulsió el lloc quedà despoblat fins que el 1612 el duc de l'Infantat atorgà carta pobla a nous pobladors, 232 famílies en total. El senyor entregava als nous vassalls cases i terres amb unes condicions fiscals elevades, puix pagaven una cinquena del collit en blat, ordi, dacsa i d'altres cereals, excepte de l'arròs, de què donaven una sisena, i de les terres de secà, una vuitena, prompte sorgiren les queixes del poble que sumades a les males collites i les constants avingudes del Xúquer feren que la gent s’empobrira, perdera les propietats i abandonara el poble, la qual cosa va obligar el duc a rebaixar les seues pretensions.

Al segle XVIII, la principal riquesa es derivava de la població agrària (un 90 %) seguida de la ramadera (9,2 %) i la manufacturera (0,8 %). De la producció agrària sobresortia la collita de l'arròs, que suposa més de la meitat de la riquesa agrícola (prop del 70%), seguida de la producció de seda, blat, dacsa, alfals i altres productes hortícoles. Quant a la producció ramadera cal destacar el bestiar porquí i l'oví. De manufactura s'elaborava llenç ordinari, teixes, quincalleria i sobre tot sabó. De tota la producció s'exportava: arròs, seda, llana, espart i sabó. El 1701 es va acabar de construir l'església de Sant Llorenç que es va bastir sobre la mesquita i es reformà el 1803. El 1740 el comerciant francès Jaume Lagrava fundà un hospital, a banda del municipal que ja existia. En aquest segle, naix una important burgesia que lluitarà contra el sistema senyorial i els drets feudals, de la qual sobreïx Antoni Lloret, diputat a les Corts de Cadis del 1812.

El 1801 la població s'aixecà i va irrompre contra la casa de l'alcalde. Destacables també son els enfrontaments en la guerra carlista, que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d’una muralla, de què no s'hi conserven gaires restes. En 1854 l’Ajuntament enderrocà la casa palau que hi havia a la plaça, hui ocupada per un jardí, varies cases i la Casa de la Cultura. En 1873, el guerriller carlista Pascual Cucala va entrar al poble amb les seues tropes i destrossà les línies telefòniques, interceptà el correu, cremà el registre civil, va trencar la làpida commemorativa de la Constitució i aplicà garrot vil a nombrosos liberals. Durant la guerra civil a Alberic existia una fàbrica d’armes --on es feia el fusell “Naranjero”--, que no es reconvertí a la indústria per por a que al camp faltaren jornalers disposats a treballar la terra dels grans propietaris.

Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els tarongers han desplaçat l’arròs), però la indústria és cada vegada més potent.

Els monuments més importants són:

• Església de Sant Llorenç. De què ja hem parlat.
• Ajuntament. 1784
• Ermita de Santa Bàrbara. 1740.
• La Llotja. Segle XVI. Actualment només es conserven tres arcs encegats i integrats en al caseriu.
• Convent de Nostra senyora dels Àngels. 1689. Fou desamortitzat en el segle XIX i després de fer-lo servir en diverses aplicacions, a hores d'ara només resta una capella en període de restauració per a dedicar-la a activitats culturals.
• Llavador municipal.

Conta una llegenda que en trobar-se malalta la filla del xeic morisc que manava en Alberic, aquest va encarregar a una pastissera del poble dolços que alleujaren els mals de la filla. La pastissera va fer-li unes pastes que han arribat als nostres dies amb el nom de "panquemaos", amb els que la jove va sanar. En agraïment, el xeic va nomenar la creadora pastissera reial. Llegendes a banda, el "panquemao" s'ha convertit en senyal d'identitat d'Alberic i dolç preferit pels valencians per a celebrar la Pasqua.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook