Vinalesa (L'Horta)

La petitesa del terme no permet grans excursions però cal destacar la Devesa, la Reial Sèquia de Montcada, de creació musulmana, i els paratges del barranc del Carraixet.

Alqueria musulmana que fou propietat de Bartomeu Matoses, a qui li va ser confiscada a causa dels deutes que havia contret. El 1394 va comprar-la la seua vídua, casada en segones núpcies amb Pere Busquets. L'any 1472 el senyoriu era del metge Gabriel García, a instàncies del qual es va desmembrar la parròquia, que fins aleshores havia pertangut al municipi de Foios i passà a ser independent. Des de l'any 1694 hi existeix la Confraria de la Mare de Déu del Rosari. A finals del segle XVIII hom instal·là la important fàbrica de filats Lapayesse.

En l'actualitat tota la superfície del terme, a excepció de les zones urbanes, es troba cultivada, el 50% es dedica al cultiu de tarongers, mentre que l'altre 50% ho fa al tradicional d'horta: hortalisses, creïlles, cacaus, tabac, etc. Encara conserva, malgrat la proximitat a València, costums artesanals com ara la manufactura de tabac, les randes o la fusteria.

Al casc antic de Vinalesa i Gafaüt (arrabal històric format al voltant de l'antiga Fàbrica de la Seda per famílies treballadores i de classe humil) trobem els habitatges típics de la comarca; de què destaquen el que ocupa el solar de l'antic Castell de Vinalesa que fou enderrocat als anys 40 del segle XX o d'altres situades als carrers Major, Mossén Sapinya i de l'Església. Miraculosament, donada la voracitat amb què s'està destruint l'horta, encara queden a Vinalesa algunes alqueries, testimoni de l'arquitectura rural, com ara les de Pèls, Sereno, Picó o Naso, aquesta rehabilitada i en bon estat. Els edificis més interessants són:

• Antiga Fàbrica de la Seda. Naus industrials del XVII, reformades en el XVIII. Acull dependències municipals i l'Espai Cultural La Nau Julio César Martínez Blat amb diferents sales: una sala d'exposicions, sala d'assajos musicals i auditori amb capacitat per a 250 espectadors.
• Església de Sant Honorat. Neoclàssica amb elements rococó. Segle XVIII. Restaurada en 1993.
• Escoles Velles. Modernistes
• Ermita de Santa Bàrbara. Segle XVIII
• Calvari. Segle XIX.

En el més d'octubre té lloc la tradició de les Calderes. És un plat amb molta tradició històrica –el conegut com arròs amb fesols i naps-- i possiblement Vinalesa fou el primer poble on es començaren a fer. En els seus orígens era el menjar que es repartia per als pobres. Actualment, s'ha convertit en tot un ritual. Normalment, es solen fer quinze o setze calderes. El nom correspon a l'aparell en què es couen que, com el nom diu, és una gran caldera.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook