La Serra d'En Galceran (La Plana Alta)

També conegut com La Serra dels Garcerans, compta amb un ampli terme i, a banda de paratges com la Cova Santa i la Bandereta, i fonts com Ombria, Andreu, Soles, Gargallo i Ditjós, hi ha un espectacular roure situat a la pineda de la Mola de la Vila. La població es troba molt dispersa en diferents nuclis de població: Serra d'Engalceran, El Brusalet, Les Deveses, Els Ivarsos, La Marina, Els Rosildos, Collet, Els Bancalas i Els Pujols de Dalt.

Hi ha deixalles dels períodes paleolític (gravats de l'època al Barranc de la Guitarra), iber (poblat del Castellar) i romà. S'hi ha trobat habitatges del segle VII aC, però és clar que el poble és de fundació musulmana. Fou gairebé l'únic senyoriu laic en època medieval i moderna, en una comarca posseïda per l'orde de Montesa.

En 1375 era senyoriu de Guillem de Galcerà, d'on li ve el nom, i en 1512 és el seu senyor Nicolau de Casalduch, qui va atorgar-li una carta pobla el 6 de desembre, que modificava les condicions dels seus pobladors cristians. En el segle XVIII hi apareix com a senyor Bonaventura Vallés de Casalduch, baró de la Pobla Tornesa.

La situació del Tossal de la Vila, amb els seus 954 metres d'altitud, atorguen a la Serra d'En Galceran una excepcional visibilitat, com demostra el fet que des d'allí els veïns asseguren que és possible veure fins a 22 municipis de la província de Castelló. És per això que s'interpreta que una de les causes per a la seua ocupació en el passat siga precisament el seu caràcter estratègic.

Parlem ara del seu patrimoni:

• Casa del Bisbe Beltran. Segle XVIII. Amb esplèndida mostra de taulell valencià a la planta noble i a la cuina. Es troba en la primera planta del palau dels Casalduch.
• Castell Palau dels Casalduch. Conegut com El Fort, constitueix una bona mostra del gòtic civil valencià. Recentment restaurat per a allotjar les dependències consistorials.
• Església de Sant Bartomeu. Iniciada en 1580, no fou acabada fins 1767.
• Ermita de Sant Miquel. Començada en 1697.
• Nevera de la Serra. Una de les millor conservades de la Plana.
• Museu Francisco Agut de l'Heràldica Pontifícia. Alberga una col·lecció d'escuts papals en pedra realitzats per l'artista local Francisco Agut. Es troba igualment en el Palau dels Casalduch, però també hi ha una àmpla mostra de l'obra d'aquest autor en l'extensió del museu a l'aire lliure.
• Destileria d'espigol.
• Forns de Calç.Aquest tipus de forn s’utilitzava per a l’extracció de calç de les pedres. Hi ha més de 60 forns de calç en aquest municipi.