El
riu Sellent i dues sèquies tributàries d'ell reguen el terme municipal, on
destaquen l'Alt de Macisco (282m), el Montot (417m), el Totxaret (132m) i el
Mont Olivet (222m); hi ha també, com a llocs a visitar, la font del Pinar, la
cova de l'Horteta, els avencs de l'Alt de l'Horteta i de la Quebrantada, o de
la Figuerota, i la Cova de l'Abuela.
Altrament
conegut com Sallent de Xàtiva, al seu terme, prop de l'ermita de Santa Anna,
s'han trobat restes ibèriques. Foren els musulmans els que fundaren una
alqueria, origen del poble, i hi introduïren el cultiu de l'arròs i de la
morera, i construïren el castell. El 1414 pertanyia a Francesc Soler, i poc després passà als Marrades, els quals es van
convertir en Comtes de Sallent en el segle XVII. De població morisca, restà
totalment desert desprès de l'expulsió de 1609 i el 1663 a poques penes comptava
amb 15 cases. Va sofrir els efectes del terratrèmol de 1748. A partir de 1960
va patir la immigració cap als nuclis industrials.
La
producció i exportació de la taronja suposen la principal aportació a
l'economia local, que també troba recolzament en la carxofa, la fava i l'escàs
bestiar que hi ha. La indústria hi és inexistent.
Quant al patrimoni citarem:
- Església de la Puríssima. Bastida al voltant de 1535 sobre la mesquita.
- Castell. D'origen musulmà assolí certa importància en els primers temps de la reconques; en 1748 fou enrunat pel terratrèmol i a hores d'ara només romanen trossos de la muralla absorbits per les edificacions més modernes.
- Ermita de Santa Anna.
Els plats més típic és l'arròs
al forn amb faves i l'arròs amb fesols i naps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada