Benafer (L'Alt Palància)

Situada a la capçalera de l’Alt Palància, entre la serra Espina i el riu Palància, compta amb paratges pintorescs com ara les fonts de Juan d'Agueda, o Fandagueda; la del Nogal, Fuensanta i Fuensantilla, de la qual es nodreix la població. També hi ha la cova de la Cerdanya.

Els primers indicis de poblament els trobem als jaciments ibers de San Roque i El Castillejo. Com el seu topònim indica el poble és de fundació àrab i després de la conquesta va mantenir la població musulmana fins que en 1368 arran de la rebel·lió durant la guerra de Castella foren expulsats. En aqueix any va rebre carta pobla, que es va veure completada i ratificada pel bisbe de Sogorb, Iñigo de Valterra, el 1379 quan, a títol particular, comprà el lloc. Històricament es trobava inclòs en la baronia i posterior comtat de Xèrica. En el segle XV era de la família Exarchs, el 1611 de la família Cucaló i a la meitat del segle XVIII era son senyor Joaquim Castellví. Després de la Guerra Civil el poble fou reconstruït.

Benafer conserva el sabor tradicional de poble de muntanya, amb carrers estrets, cases de pedra i la tranquil·litat de les seues places. A més, hi ha:

• Ermita de sant Roc.
• Església de la transfiguració del Senyor. Amb talla xorigueresca.
• Plaça de l’Ajuntament. Típic exemplar de reconstrucció de Regions Devastades després de la guerra del 36.

Els plats més típics són la olla de labrador i el testamento.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.