Bugarra (Els Serrans)

Malgrat la destrossa que va fer l'incendi de 2012, el terme presenta un entorn natural envejable. Els punts més alts són l'Alt de Roger (568m) i Bastos (576m). Compta amb una platja fluvial al costat del riu Túria. També hi ha algunes cavitats com ara la cova del biscaí i la Sima Colomera.

En recents excavacions s’han trobat, en una vila romana dels segles I i II, importants troballes d’un assentament ibèric del III aC. La fundació de Bugarra, però, és àrab. Darrere la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I (1208-1276), el monarca donà la vila a Berenguer d'Entença, qui la va integrar en la seua baronia de Pedralba. En 1347 fou atorgada a Roderic Sanchis de Calataiud i finalment passà a mans dels ducs de Villahermosa. La població, però continuà sent musulmana fins l'expulsió, en què quedà absolutament despoblat.

L’economia de Bugarra ha estat, i és, tradicionalment agropecuària: garrofer, vinyes, olivera i algunes hortalisses. En l'almàssera de Bugarra s'elabora un excel·lent oli d'oliva verge.

Quant al patrimoni hi ha prou cases amb valor arquitectònic i històric, i a més:

• Església de Sant Joan Baptista, del segle XVII, construïda sobre la mesquita.
• La Torre. Casa del senyor feudal. Segle XVI.
• Vàries làpides funeràries romanes
• Llavaner municipal
• Antiga fàbrica de la Llum.

De la gastronomia, l'olla de penques, els bufons que són crestes de tomàquet i pebrot de grans dimensions amb embotit. També s'hi poden tastar la gran varietat de vins de la comarca: blanc, moscatell, claret, negre, rosat i el vermut i pastes dolces i salades com el cosí, els pastissos de moniato i les coques de Taja.