Gavarda (La Ribera Alta)

El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, que juntament amb la Sèquia Real del Xúquer envolten el poble. La superfície és plana, excepte la part nord i nord-est --on es troba el municipi nou de Gavarda--que és una xicoteta zona muntanyenca amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria.

El topònim, de possible origen preromà, significa solc, en el sentit de corrent d’aigua. Alqueria musulmana que després de l'ocupació cristiana va veure com, en 1250, Jaume I (1208-1276), repartia quatre jovades de terra a cadascú de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. El 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en 1432, Alfons V (1396-1458) va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell. En 1612, desprès de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, va donar carta pobla a 30 cristians vells. A principis del segle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i altres fruites i hortalisses, a més a més comptava amb dues pedreres.

Gavarda fou u dels pobles més afectats per la pantanada de 1982, tan és així que, com a conseqüència d'ella, fou necessari construir el poble de bell nou en cotes properes més elevades.

L'agricultura hi és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja, i en el comerç d'ambdues. També hi ha cultius d'horta tradicional i tot just queden algunes oliveres i garroferes. A partir dels anys 60 del passat segle començà una important crisi, i l'agricultura entrà en un període de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Pel que es refereix a la indústria, es redueix a l'envasat i la comercialització de les fruites i hortalisses i taronges i també existeix indústria tèxtil.

El patrimoni gavardí ens ofereix:

• Església de Sant Joan Baptista i Sant Antoni. Construïda en 1749. És d'una sola nau amb capelles laterals. Destaca damunt de la portada una torre rematada per una escultura de Jesús.
• Pont del Rei. Construït en 1786, és el fruit d'un projecte de noves vies de comunicació del regnat de Carles III (1716-1788), el primer intent de construir una carretera sobre el riu Xúquer.
• La Bateria Napolèonica. Són les restes d'una fortificació del segle XVIII, reutilitzada durant la guerra de la Independència.
• Pont de Ferro. De 1917. Posseeix un arc de ferro de 70 m. de llum i 137 m. de longitud.
• Antic Llavador. 1901. Actiu fins els anys seixanta, comptava amb tres safareigs, un per a la roba blanca, un altre per a la roba de color i el tercer per a la roba dels malalts.

Els arrossos, al forn, en paella o amb fesols i naps, i l'arnadí, les coques de cacau i les cristines hi són els menjars tradicionals.