Comarques del País Valencià

dilluns, 11 de desembre del 2017

El Castell de Guadalest (La Marina Baixa)


El municipi se situa en la vall del mateix nom, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m), el Morro Blau (1124 m) i el Morro Blanc (1084 m); el riu homònim travessa el terme i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila construït entre 1953 i 1971.


Conegut senzillament com El Castell. Fundat en època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq (1208-1276) va desenvolupar-hi un complex sistema de reguiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca. El 1293 Jaume II (1267-1327) ho donà a Bernat de Sarrià (1266-1305) en la família del qual roman fins a 1335, període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall. Posteriorment tornà a la Corona i des d'aquesta a l’Infant Pere d'Aragó, primer duc de Gandia; a la mort de l'últim duc recaigué en els Cardona. En 1543 Carles I (1500-1558), creà el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el donà a Sanxo de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors. El Castell exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins 1609 en què, a ran de l'expulsió promulgada per Felip II (1527-1598), foren despoblats, fet que s'intentà contrarestar amb una nova carta pobla en 1611. En 1644 es produïren dos terratrèmols que derruïren el castell.


En 1699, a la mort sense descendència del darrer marqués, els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoliren la condició d’alcaids perpetus del poble i el marquesat recaigué en la persona del marqués d'Ariza. En 1708, durant la guerra de Successió, el castell fou volat per una explosió i la casa Orduña incendiada. En 1748 i 1752 nous terratrèmols assolaren el municipi. Una part de l'exèrcit borbònic, vencedor a la batalla d'Almansa, va arribar fins al Castell de Guadalest i provocaren enfrontaments amb els austriacistes que al final van haver d'abandonar el municipi. En 1974 el poble fou declarat conjunt historicoartístic.


L'encant del poble i la proximitat a nuclis costaners com Benidorm o Altea han convertit una economia tradicionalment agrícola, a la qual ja pocs s'hi dediquen, en una altra dedicada completament al turisme. Han proliferat museus de curiositats i establiments hostalers que ocupen tota la població i als seus habitants. Es manté algun tipus d'artesania com ara els brodats i les randes.


La vila es construí al redós del castell de Sant Josep, que per la seua estratègica situació, sobre una roca, domina tota la vall, i tant l'un com l'altra han sofert una sèrie de transformacions degudes, per una part, als terratrèmols del 1644 i el 1748, i per l'altra a la voladura de la fortificació durant la guerra de Successió. La part antiga es troba dins del recinte emmurallat, al qual s’accedeix per una porta feta sobre la roca i en ella trobem:
  • Castell de l’Alcassaba, o de sant Josep. Musulmà, del segle XI. Fou molt important en l'Edat Mitjana. Els terratrèmols i la voladura de 1708 acabaren amb ell. Actualment es conserven algunes torres.
  • Castell del Rei. Incorporat al que fou recinte emmurallat, s'arriba a ell a través d'un túnel obert en la roca.
  • Casa Orduña. Casa nobiliària de grans dimensions aixecada en el segle XVII. Des de 1994, en què fou comprada per l'ajuntament, seu del Museu Municipal.
  • Església de Ntra. Sra. de l'Assumpció. Edificada entre 1740 i 1753 per José Serra en estil barroc, sobre el solar d'un temple de Reconquesta del XIII. La Guerra Civil provocà danys que obligaren, en 1962, a la seua remodelació. A finals de segle passat va sofrir noves obres que tractaven de recuperar-la.
  • Presó. Edificació del XII que fou ajuntament i jutjat. En el soterrani es conserven les masmorres.
  • Torre Penyal d'Alcalà. Torre guaita de difícil accés que s'ha convertit en una de les estampes del poble.
  • Ermita Sant Joaquim i Santa Anna de Ginés
  • Hem comentat la proliferació de museus de curiositats dels quals donem tot seguit relació :
  • Museu del Betlem i Casetes de Nines.
  • Museu d'Instruments de tortura.
  • Museu de microminiatures
  • Museu Etnològic de Guadalest. Enclavat en una casa típica del Castell de Guadalest del segle XVIII construïda sobre la roca.
  • Museu de Vehicles Antics Històrics Vall de Guadalest
  • Museu de Salers i Pimenters


El arròs amb fesols i naps, la pebrera farcida, el minxo, el conill, les verdures al forn, l' olleta de blat, l' olleta y les pilotes de dacsa son exemples de la variada cuina local.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada