Els
romans anomenaven aquests paratges "Conxa Hermosa", no obstant
l’origen de l'actual vila és musulmà; de fet, en 1030 apareix com a cap musulmà
de Gata un tal Al-Beyanadir. En 1075
una epidèmia va obligar a emigrar gran part de la població, que passà de vora
300 veïns a només 60, cap a Alcoi; en aquestes condicions romangué fins 1110 en
què el rei de Dénia va instaurar-hi dos escoles, una de ceràmica i una altra de
filosofia islàmica, el resultat fou que en 1180 ja assolia els 600 habitants. En
1248 Al Azraq (1208-1276) va
derrotar en Gata les tropes del cristià Arnau
Fernández de Tarazona. Amb la fugida d’Al Azraq el rei Jaume I (1208-1276) va donar el poble a Gaspar d’Híjar, el qual llinatge va continuar durant 400 anys.
Constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, en el qual es comptabilitzen un total de 160 famílies de moriscos l'any 1609; amb l’expulsió dels quals, aqueix mateix any, va restar gairebé desert i es va perdre l’artesania de la seda i el cultiu i exportació de la pansa. Aquest elevat nombre de moriscos explica la revolta que protagonitzaren, juntament amb els de Pedreguer i Xaló, davant l'ordre de Carles I (1500-1558) el 1526 per la qual se'ls obligava al baptisme forçós. L'església fou erigida en parròquia el 1535, en independitzar-se de la de Dénia. L'any 1645, Jeroni d'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d'Almodóvar ––la qual família va bastir l'església–– i, per últim, pertanyerà als dominis del marqués de Cerdanyola. L’últim senyor va ser el nové Duc d’Híjar, Alcantara Fadrique Fernandez de Hijar i Abarca de Bolea.
Constituí un important nucli de moriscos englobat, juntament amb altres poblacions, en el d'Ondara, en el qual es comptabilitzen un total de 160 famílies de moriscos l'any 1609; amb l’expulsió dels quals, aqueix mateix any, va restar gairebé desert i es va perdre l’artesania de la seda i el cultiu i exportació de la pansa. Aquest elevat nombre de moriscos explica la revolta que protagonitzaren, juntament amb els de Pedreguer i Xaló, davant l'ordre de Carles I (1500-1558) el 1526 per la qual se'ls obligava al baptisme forçós. L'església fou erigida en parròquia el 1535, en independitzar-se de la de Dénia. L'any 1645, Jeroni d'Híjar, atorgà terres als habitants del poble mitjançant el pagament de diversos tributs. A finals del segle XVII el senyoriu passà a ser propietat del comte d'Almodóvar ––la qual família va bastir l'església–– i, per últim, pertanyerà als dominis del marqués de Cerdanyola. L’últim senyor va ser el nové Duc d’Híjar, Alcantara Fadrique Fernandez de Hijar i Abarca de Bolea.
La
població s'ha incrementat al llarg del temps degut tant a la seua tradicional
indústria artesana dedicada a la manufactura del margalló i el vímet, la qual
ha derivat actualment en la gestació de tallers dedicats a la confecció de
mobles fabricats amb aquests materials, com al veïnatge de centres turístics
propers, que han motivat el desenvolupament del sector serveis. L’agricultura,
de secà, dóna olivera, ametlers i raïm moscatell. És molt estimada la qualitat
dels seus embotits. També s'hi conserva la tradició de l’elaboració de pansa.
Pel pont d'octubre s'hi celebra la Fira Gata al Carrer amb tallers, activitats infantils, gastronomia i artesasina locals, exposicions, etc.
Pel pont d'octubre s'hi celebra la Fira Gata al Carrer amb tallers, activitats infantils, gastronomia i artesasina locals, exposicions, etc.
Com
a monuments més cridaners n’hi ha:
- Església de sant Miquel Arcàngel. Segles XVII-XX
- Paratge de La Rana. amb dos pous, un molí de vent, la font i un antic llavador. Avui en desús, però rehabilitat i adaptat com a centre d’esplai sota el centenari arbre que ho acull.
- Ermita del Calvari.
- Ermita del Santíssim Crist. 1762
- Típic riu-rau de la Marina, a la partida dels Trossets.
- Creu de Tosca. 1944.
- Llavador de la Granota
- Font de la Mata.
- Museu escultòric a l'aire lliure. Repartir entre els parcs del Raval i de la Font del Riu, al costat del Gorgos.
- Olivereta del Moro. Rep aquest nom per la llegenda que diu que fou plantada en època musulmana. Al seu voltant hi ha una caseta mig en ruïnes, també d'aquella època.
La
gastronomia es basa en els productes de la terra: coques, embotits, arrossos:
al forn, amb crosta, amb mongetes i nap, amb bajoques i conill, o el
característic putxero del diumenge. També destaquen els pèsols com a berenar de
Pasqua, les faves, les xones, o els salaons com els anxoves, la melva, el
bacallaret, amb els quals es poden cuinar el bullit amb tomaca o la porreta de
melva. Com a punt final a un bon àpat hi ha una selecta gamma de dolços
casolans com les coques d’ametlla, els bunyols de carabassa, coques de pansa i
ametlla o l’arrop i tallaetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada