Rotglà i Corberà (La Costera)

El terme és xicotet, amb un relleu pràcticament pla en què destaquen els pujols de Vista Bella, La Serreta i Els Carrascos i els barrancs de Font Canya i Carnissers.

Quant a Rotglà (anomenat antigament L'Alcúdia Blanca) cal dir que el 1520 va sofrir un saqueig a mans dels agermanats de Xàtiva. El 1535 s'erigí en rectoria de moriscs i se separà de Xàtiva. Com a conseqüència de l'expulsió Joan Rotglà Sanz atorgà carta pobla a 31 pobladors cristians, el 26 de juny de 1611. Pel que respecta a Corberà, que en 1421 apareix citat com l'Alqueria de Valentino, també estava poblat per moriscs (30 famílies el 1572). Després de l'expulsió fou repoblat pel seu senyor, en Francesc Bellvís, qui atorgà carta pobla el 12 de juliol del 1611 a 26 famílies cristianes. El nom del poble deriva del cognom d'un tal Corveran, que entre 1520 i 1555 era el senyor territorial. El 1813 s'hi va produir un enfrontament armat entre soldats napoleònics i espanyols, en els quals aquests se'n portaren la pitjor part. En 1684 l'església es va segregar de la de Xàtiva. Durant la Guerra de Successió, els dos pobles van ser saquejats pels partidaris de Felip V (1683-1746). En la dictadura franquista, es va construir l'Assecador de Tabac, un centre comarcal d'assecat de les fulles del tabac que va tenir un impacte positiu molt notable en la societat i economia de la localitat, ja que va donar feina a molts veïns del poble i, fins i tot, va atraure immigrants procedents de la Manxa o Andalusia, i va permetre al poble eixir de l'estancament demogràfic dels anys anteriors. En 1854 ambdós municipis es fusionaren donant lloc a l'actual.

Econòmicament compta amb una agricultura mixta de secà: vinyet, olivera, prunera i ametler; i de reguiu: taronger, albercoquer, hortalisses i dacsa. Hi ha bestiar vaquí i granjes d'aus.

La distribució musulmana dels carrers encara es pot observar en el casc urbà. Del patrimoni destaquen:

• Església dels Sants Joans.  
• Ermita de la Verge dels Socors. Va ser l'església parroquial de Corbera abans de la fusió amb Rotglà. Es tracta d'un edifici en maçoneria barroc, del segle XVII, reconstruït al segle XIX i rehabilitat després de la Guerra Civil.
• Museu del Tabac. Inaugurat en 2008. Instal·lat en un edifici de forma pentagonal format per cinc naus que replegaven el tabac de cinc comarques. En 1982 va paralitzar la seua activitat i va ser comprat per l’ajuntament en 2004. Aquestes instal·lacions també s'utilitzen per a concerts musicals.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.